395px

A Guerra da Verdureira 1

Brams

La Guerra de La Verdulera 1

Aquí, la llibertat d'expressió vol dir haver
de sentir xerrar sempre els mateixos paios
vulguem, o no.

Aquí, quan parlen de societat es refereixen
a un torero i l'amant de l'exdona
del seu cunyat

Aquí, la democràcia vol dir que el poble
pot triar els gestors dels oligarques
en unes eleccions.

Aquí, quan diuen pau vol dir un democràtic
estat de setge voluntari. Quan diuen pau,
diuen esclau.

Enfilats en els vots
canvien els mots
i tots els devots marxen capcots
amb el benentès
que el significat
que les paraules han pres
és el més adequat
i és que, ara de cop,
sense haver avisat
tots plegats entenen per blanc
allò que era gris,
sempre havia estat gris,
tota la puta vida gris,
i encara sembla gris,
però, no gris pàl·lid, no,
gris-gris.

No ho entenc.
Segurament
ho veig malament.
Deu ser blanc
si coincideixen
l'Aznar i els diaris
i els noticiaris
i els columnistes
i onze ministres
i els tertulians
tant consens
ja fa dubtar.

Tot i que ho veig gris,
clarament gris,
si tots coincideixen
que és blanc,
serà que és blanc
per gris que ho vegi.
No crec que menteixi
tot el meu voltant.

I té collons
diria que és gris.
Potser ho fa la llum
o potser m'ho fan els ulls.
Ho hauria jurat.
M'hauré malfixat.

Ara la qüestió
és no dir que és gris,
assumir que és blanc
tot i que encara
no ho tinc molt clar
perquè corre el rumor
que els que ho veiem gris
fem molta pudor.
i estem mig sonats
i som molt dolents
per voler confondre la gent
que és feliç creient
que el gris no existeix
que és un invent
de quatre matats
per posar en qüestió
la constitució.
aquesta paleta d'un sol color
per pintar
de blanc, sempre de blanc
la ment de la gent
del to que els convingui

A Guerra da Verdureira 1

Aqui, a liberdade de expressão quer dizer ter
que ouvir sempre os mesmos caras
queiramos ou não.

Aqui, quando falam de sociedade se referem
a um toureiro e a amante da ex-mulher
do cunhado dele.

Aqui, a democracia quer dizer que o povo
pode escolher os gerentes dos oligarcas
nas eleições.

Aqui, quando dizem paz, quer dizer um estado
de cerco voluntário democrático. Quando dizem paz,
dizem escravo.

Empoleirados nos votos
mudam as palavras
e todos os devotos saem cabisbaixos
com o entendimento
que o significado
que as palavras tomaram
é o mais adequado
e é que, de repente,
sans avisar
todos juntos entendem por branco
o que era cinza,
sempre tinha sido cinza,
toda a puta vida cinza,
e ainda parece cinza,
mas, não cinza pálido, não,
cinza-cinza.

Não entendo.
Provavelmente
estou vendo errado.
Deve ser branco
se coincidem
o Aznar e os jornais
e os noticiários
e os colunistas
e onze ministros
e os comentaristas
tanto consenso
já faz duvidar.

Embora eu veja cinza,
claramente cinza,
se todos coincidem
que é branco,
será que é branco
por mais cinza que eu veja.
Não acho que tudo ao meu redor
esteja mentindo.

E é foda
dizer que é cinza.
Talvez seja a luz
ou talvez sejam meus olhos.
Eu teria jurado.
Devo ter me confundido.

Agora a questão
é não dizer que é cinza,
asumir que é branco
mesmo que ainda
não esteja muito claro
porque corre o boato
que os que vemos cinza
fedem pra caralho.
e estamos meio doidos
e somos muito ruins
por querer confundir a galera
que é feliz acreditando
que o cinza não existe
que é uma invenção
de quatro idiotas
pra questionar
a constituição.
essa paleta de uma só cor
pra pintar
de branco, sempre de branco
a mente da galera
do tom que lhes convier.

Composição: