Aquella Habitació
Valenta, lluitadora
Fa anys que lluito contra el vent
Les pors les duc a sobre
En mil butxaques diferents
Les porto ben guardades
Perquè no marxin volant
Sóc la princesa del pèsol
Vestida de Superman!
I tu que sembles lluna
De somriure infinit
Que sembles dolça i fràgil
Descalça sense vestir
Ets blanca papallona
I voles lliure com el vent
Ningú no et pot manar
Ni tens por de perdre res
I quan sembla que tot
Pot començar de nou
I quan sembla que ha arribat
El moment de respirar
Sempre passa alguna cosa
Que em porta un altre cop
A aquella habitació
Un altre cop sense accés a l'exterior
En aquella habitació
Tan fosca i decadent
En aquell petit forat
Des d'on ho vull controlar tot
Però on no veig més que parets
Que m'amaguen el que sóc
Una ombra trista que brilla
Amb poca llum
La poca que em queda
M'il·lumina els peus bruts
La resta l'he apostat
A carreres de cavalls
I no paro de perdre
Però no deixo de jugar
I tu que sempre guanyes
Perquè no pots perdre res
El teu cos és onada
Ràpid, fred i intel·ligent
T'adaptes a les corbes
Que la vida t'ofereix
Com una ballarina sense
Límits a la pell
I quan sembla que tot
Pot començar de nou
I quan sembla que ha arribat
El moment de respirar
Sempre passa alguna cosa
Que em porta un altre cop
A aquella habitació
Un altre cop sense accés a l'exterior
En aquella habitació
Tan fosca i decadent
En aquell petit forat
Des d'on ho vull controlar tot
Però on no veig més que parets
Que m'amaguen el que sóc
Funambulista que camines coix
Canvia la manera
Funambulista que caus sense xarxa
Canvia la manera
Aquela Quarto
Valente, lutadora
Faz anos que luto contra o vento
As medos eu carrego
Em mil bolsos diferentes
As guardo bem guardadas
Pra não saírem voando
Sou a princesa do grão de bico
Vestida de Superman!
E você que parece lua
Com sorriso infinito
Que parece doce e frágil
Descalça e sem se vestir
É uma borboleta branca
E voa livre como o vento
Ninguém pode te mandar
Nem tem medo de perder nada
E quando parece que tudo
Pode começar de novo
E quando parece que chegou
A hora de respirar
Sempre acontece algo
Que me leva de volta
Aquele quarto
Mais uma vez sem acesso ao exterior
Naquele quarto
Tão escuro e decadente
Naquela pequena fenda
De onde quero controlar tudo
Mas onde não vejo mais que paredes
Que escondem o que sou
Uma sombra triste que brilha
Com pouca luz
A pouca que me resta
Ilumina meus pés sujos
O resto eu apostei
Em corridas de cavalo
E não paro de perder
Mas não deixo de jogar
E você que sempre ganha
Porque não pode perder nada
Seu corpo é onda
Rápido, frio e inteligente
Você se adapta às curvas
Que a vida te oferece
Como uma bailarina sem
Limites na pele
E quando parece que tudo
Pode começar de novo
E quando parece que chegou
A hora de respirar
Sempre acontece algo
Que me leva de volta
Aquele quarto
Mais uma vez sem acesso ao exterior
Naquele quarto
Tão escuro e decadente
Naquela pequena fenda
De onde quero controlar tudo
Mas onde não vejo mais que paredes
Que escondem o que sou
Equilibrista que caminha manco
Muda a maneira
Equilibrista que cai sem rede
Muda a maneira