395px

Dona Árvore (feat. Ferran Savall)

Clara Peya

Dona Arbre (feat. Ferran Savall)

És la dona arbre
Meitat dona i meitat arbre
Fa tant temps que no confia en les persones
Que ara parla molt millor amb les papallones
I a la nit la visten els mussols
I els llops canten compartint el seu udol amb ella

És la dona arbre
Meitat dona i meitat arbre
La seva ànima és la branca despullada
On estols d'ocells reposen a bandades
I l'abriguen del fred de cada nit
I li adormen l'amargor que viu al pit

Dona arbre
Potser de tant plorar et sortiran fulles a les galtes
Dona arbre
Que balles la teva ombra quan estàs desesperada

És la dona arbre
Dilluns dona i dijous arbre
Els dilluns la por li embruta les pestanyes
I difumina la claror de les mirades
I els dijous trenca el vincle umbilical
I s'arrela al bosc que l'ha acollit des que has marxat

El cor de marbre
Cada dia que no és arbre
Quan és dona és carrer sense sortida
I no entén
Per què el seu Déu no et ressuscita
Quan és arbre t'integra en el seu tronc
I prens vida
Convertint-te en l'eco del seu so

Dona arbre
Potser de tant plorar
Et sortiran fulles a les galtes
Dona arbre
Que balles la teva ombra
Quan estàs desesperada

Dona arbre
Potser de tant plorar
Et sortiran fulles a les galtes
Dona arbre
Que balles la teva ombra
Quan estàs desesperada

Dona Árvore (feat. Ferran Savall)

É a dona árvore
Metade mulher e metade árvore
Faz tanto tempo que não confia nas pessoas
Que agora fala muito melhor com as borboletas
E à noite é vestida pelos corujas
E os lobos cantam compartilhando seu uivo com ela

É a dona árvore
Metade mulher e metade árvore
Sua alma é o galho despido
Onde bandos de pássaros descansam em revoadas
E a aquecem do frio de cada noite
E a fazem esquecer a amargura que vive no peito

Dona árvore
Talvez de tanto chorar te saiam folhas nas bochechas
Dona árvore
Que dança a sua sombra quando está desesperada

É a dona árvore
Segunda-feira mulher e quinta-feira árvore
Nas segundas o medo suja seus cílios
E desfoca a clareza dos olhares
E nas quintas quebra o vínculo umbilical
E se enraíza na floresta que a acolheu desde que você partiu

O coração de mármore
Todo dia que não é árvore
Quando é mulher é rua sem saída
E não entende
Por que seu Deus não te ressuscita
Quando é árvore te integra em seu tronco
E ganha vida
Transformando-se no eco do seu som

Dona árvore
Talvez de tanto chorar
Te saiam folhas nas bochechas
Dona árvore
Que dança a sua sombra
Quando está desesperada

Dona árvore
Talvez de tanto chorar
Te saiam folhas nas bochechas
Dona árvore
Que dança a sua sombra
Quando está desesperada

Composição: Clara Peya