Mitjons Cesaparellats (feat. Ferran Savall)
Avui m'he enrecordat
D'aquell dia que vas beure tant
D'aquell vi negre francès
Caminaves perdent el compàs
I et vaig cuidar tota la nit
Com al meu tresor preferit
Et vaig cuidar tota la nit
Avui m'he enrecordat
Del fred gèlid d'aquell final d'any
Et tremolaven les dents
Fent polirítmies de forma inconscient
I et va abrigar la meva pell
Protegint el tresor més bell
Et va abrigar la meva pell
I ara que acceptat
Que em robis la manta a la nit
Que ocupis tot el llit
Tan sols em queda assumir de veritat
Que portis els mitjons desaparellats
Avui m'han vingyr al cap
Aquelles converses amb gust a fracàs
Intentaves frenar els meus atacs
Protegint-me la llengua de verbs mal pensats
Però el teu somriure em va aturar
Suavitzant cada mot malgastat
El teu somriure em va aturar
Avui m'has fet pensar
En aquells núvols del cel de Berlín
Exprimint-se enfadats amb el món
Ens vam mullar com si fóssim dofins
I et vaig cobrir amb braços i mans
Com si els cossos fossins germans
Et vaig cobrir amb braços i mans
I ara que acceptat
Que perdis les claus els dilluns
Que mai tanquis els llums
Cantar-li al vent
Però el problema de veritat
És que portis els mitjons desaparellats
I el dia que entengui que portar els mitjons a joc
No vol dir res
Només serveix
Per mantenir l'ordre
I quan comprengui que portar els mitjons creuats
No és un pecat
Serà el moment
En que ja no ens entendrem
Meias Desaparelhadas (feat. Ferran Savall)
Hoje eu me lembrei
Daquele dia que você bebeu demais
Aquele vinho tinto francês
Você andava perdendo o compasso
E eu cuidei de você a noite toda
Como se fosse meu tesouro favorito
Eu cuidei de você a noite toda
Hoje eu me lembrei
Do frio gélido daquele final de ano
Seus dentes tremiam
Fazendo polirritmias de forma inconsciente
E minha pele te aquecia
Protegendo o tesouro mais belo
Minha pele te aquecia
E agora que aceitei
Que você me rouba o cobertor à noite
Que ocupa toda a cama
Só me resta aceitar de verdade
Que você use as meias desaparelhadas
Hoje me veio à cabeça
Aquelas conversas com gosto de fracasso
Você tentava frear meus ataques
Protegendo minha língua de verbos mal pensados
Mas seu sorriso me parou
Suavizando cada palavra desperdiçada
Seu sorriso me parou
Hoje você me fez pensar
Naquelas nuvens do céu de Berlim
Se espremendo bravas com o mundo
Nós nos molhamos como se fôssemos golfinhos
E eu te cobri com braços e mãos
Como se nossos corpos fossem irmãos
Eu te cobri com braços e mãos
E agora que aceitei
Que você perca as chaves nas segundas
Que nunca apague as luzes
Cantar para o vento
Mas o verdadeiro problema
É que você use as meias desaparelhadas
E no dia em que eu entender que usar meias combinando
Não significa nada
Só serve
Para manter a ordem
E quando eu compreender que usar meias cruzadas
Não é um pecado
Será o momento
Em que já não nos entenderemos