Se M'ha Fet Tard
T′he agafat la mà
Però estava tant freda que m'he congelat
T′he mirat als ulls
Però estaven tant buits que no els he reconegut
M'has parlat de tu
Però les teves paraules em queden tant lluny
T'he abraçat ben fort
Però el teu cos era aire bufant cap enlloc
Avui t′he vist
I ja no eres tu
T′he mirat
I ja no eres tu
T'he sentit
I estaves tant lluny de mi
Que avui he entès
Que tu ja no ets tu
El teu llenguatge és el silenci
I el teu silenci una barrera
I la barrera és tant, tant alta
Que no la puc pujar
I he d′intentar-t'hi ferides
I tinc les mans adolorides
Però ara perdona′m jo ja marxo
Que se m'ha fet tard
Já É Tarde Para Mim
Eu te peguei pela mão
Mas estava tão fria que congelei
Eu olhei nos teus olhos
Mas estavam tão vazios que não reconheci
Você me falou de você
Mas suas palavras ficaram tão distantes
Eu te abracei bem forte
Mas seu corpo era só ar soprando pra longe
Hoje eu te vi
E você já não era você
Eu te olhei
E você já não era você
Eu te senti
E você estava tão longe de mim
Que hoje eu entendi
Que você já não é você
Sua linguagem é o silêncio
E seu silêncio é uma barreira
E a barreira é tão, tão alta
Que não consigo subir
E eu tento te ferir
E minhas mãos estão doloridas
Mas agora me perdoa, eu já vou
Que já é tarde pra mim