Viure Recordant
És un senyor gran encorbat damunt
De la taula de la cuina enmig
De la quietud de l'alba
Fa estona que evoca el goig
De temps passats mirant fotografies
De quan festejaven
Pensa en ella i, en pensar-hi, viatja
Ni que sigui només per uns instants
A aquells dies de tendresa tendríssima
I a les històries que s'hi amaguen
El ram de flors de la primera cita
Les converses, agafats de la mà
Al voltant de la taula d'algun bar
Les telefonades inacabables
El ball de nit, la música d'orquestra
El desig encès, la carn que vol carn
I el gust de la seva llengua a la boca
De tornada a casa, a l'autobús
Ah, si pogués abraçar-la de nou!
Què feliç seria, quant plaer
Però no hi ha res, absolutament res
Tot és una fantasia de vell
Sap prou bé que no tornarà mai més
Que ja no hi és, que l'únic que li queda
Desprès de tot, és viure recordant
Viver Recordando
É um senhor idoso, de gravata, em cima
Da mesa da cozinha, no meio
Do silêncio da manhã
Já faz tempo que evoca a alegria
De tempos passados, olhando fotografias
De quando estavam juntos
Pensa nela e, ao pensar, viaja
Nem que seja só por alguns instantes
Aqueles dias de ternura intensa
E as histórias que se escondem
O buquê de flores do primeiro encontro
As conversas, de mãos dadas
Ao redor da mesa de algum bar
As ligações intermináveis
A dança à noite, a música da orquestra
O desejo aceso, a carne que quer carne
E o gosto da língua dela na boca
De volta pra casa, no ônibus
Ah, se eu pudesse abraçá-la de novo!
Quão feliz eu seria, quanta alegria
Mas não há nada, absolutamente nada
Tudo é uma fantasia de velho
Sabe muito bem que nunca mais voltará
Que ela não está mais aqui, que o único que lhe resta
Depois de tudo, é viver recordando
Composição: Clara Peya / Jordi Pujol Nadal