Les sabates d'en Jaume
Avui he tornat a la Serra de Pàndols
I a la cova he trobat les sabates d'en Jaume
Un forat a les soles, una pinta de bales
Dins d'un plat enfangat, tres cascots de metralla
Des de l'any trenta-vuit
Jo no havia tornat
A la Serra de Pàndols
I a la cova han quedat
Les sabates d'en Jaume
Des de l'any trenta-vuit
Jo no havia tornat
A la Serra de Pàndols
I a la cova han quedat
Les sabates d'en Jaume
Dins d'un plat enfangat, tres cascots de metralla
A la cova han quedat les sabates d'en Jaume
I els dies de l'oblit, si és que això mai s'oblida
Veurem el cel vermell d'aquesta nova albada
A Pàndols i a Cavalls centenars de companys
Després d'haver passat aquesta torbonada
No s'han podrit en va i, aquest ossos, qui sap
Si seran nous garbons que prendran arborada
Des de l'any trenta-vuit
Jo no havia tornat
A la Serra de Pàndols
I a la cova han quedat
Les sabates d'en Jaume
Des de l'any trenta-vuit
Jo no havia tornat
A la Serra de Pàndols
I a la cova han quedat
Les sabates d'en Jaume
As Botas do Jaume
Hoje voltei à Serra de Pàndols
E na caverna encontrei as botas do Jaume
Um buraco nas solas, uma pinta de balas
Dentro de um prato enlameado, três estilhaços de metal
Desde mil novecentos e trinta e oito
Eu não havia voltado
À Serra de Pàndols
E na caverna ficaram
As botas do Jaume
Desde mil novecentos e trinta e oito
Eu não havia voltado
À Serra de Pàndols
E na caverna ficaram
As botas do Jaume
Dentro de um prato enlameado, três estilhaços de metal
Na caverna ficaram as botas do Jaume
E os dias do esquecimento, se é que isso algum dia se esquece
Veremos o céu vermelho dessa nova aurora
Em Pàndols e em Cavalls, centenas de companheiros
Depois de terem passado por essa tempestade
Não apodreceram em vão e, esses ossos, quem sabe
Se serão novos brotos que tomarão a floresta
Desde mil novecentos e trinta e oito
Eu não havia voltado
À Serra de Pàndols
E na caverna ficaram
As botas do Jaume
Desde mil novecentos e trinta e oito
Eu não havia voltado
À Serra de Pàndols
E na caverna ficaram
As botas do Jaume