Crònica D'un Crack
Avui acaba i deixa enrere la seva vida del currant-esclau
Sap bé que el somnis, si no es compleixen, són un parany
Somnis que no esperen
I ajusten comptes quan ja és tard
Atura el temps amb una cervesa i sura el nene que volia anar a l'Espai
I l'estrella del rock que va sempre idolatrar
Cap dels dos el desuïa tant com ser del futbol un crak
I no acaba bé, i no acaba bé, si un no aprecia el que té
I no acaba bé, tampoc acaba bé, si un viu amb els somnis per fer
La gent destila per l'Avinguda de la ciutat d'esclaus
La vida pesa, la vida cruix, si bé et permet canviar el pas
A ell ningú ni res el captiva
Ell és lliure. Ho duu tatuat al braç
I no acaba bé, i no acaba bé, si un no aprecia el que té
I no acaba bé, com voleu que acabi bé, si un viu amb els somnis per fer
Crônica de um Craque
Hoje acaba e deixa pra trás sua vida de trabalhador-escravo
Sabe bem que os sonhos, se não se realizam, são uma armadilha
Sonhos que não esperam
E cobram a conta quando já é tarde
Para o tempo com uma cerveja e flutua o garoto que queria ir pro Espaço
E a estrela do rock que sempre idolatrava
Nenhum dos dois o desprezava tanto quanto ser do futebol um craque
E não acaba bem, e não acaba bem, se alguém não valoriza o que tem
E não acaba bem, também não acaba bem, se alguém vive com os sonhos por realizar
A galera transborda pela Avenida da cidade dos escravos
A vida pesa, a vida estala, se bem que te permite mudar o passo
A ele ninguém nem nada o cativa
Ele é livre. Tem isso tatuado no braço
E não acaba bem, e não acaba bem, se alguém não valoriza o que tem
E não acaba bem, como querem que acabe bem, se alguém vive com os sonhos por realizar
Composição: Eduard Iniesta