Vei, Veig, Veig... Què Veus?
L’he mirat i m’ha endinsat en un inmens camp de blat
Atrapat entre els marges suaus, ple de petjades m’envolten
De mans lligat al meu passat, rodolen damunt meu les ones del camp
L’he tocat i m’ha abduit una llum ancestral
Un regrés a quan era infant, terres llaurades m’envolten
Enmanillat al cirerer de l’era, em passa la vida, se’n va
L’he copsat i m’he trobat laberints empedrats
Isolat en camins de sal, ple de petjades m’envolten
Encaminat, en direcció errònia, m’empassa la boira, al tard
Véi, Veig, Veig... O Que Você Vê?
Eu olhei e fui levado a um imenso campo de trigo
Preso entre as margens suaves, cheio de pegadas me cercam
Com as mãos atadas ao meu passado, as ondas do campo rolam sobre mim
Eu toquei e fui abduzido por uma luz ancestral
Um retorno à minha infância, terras cultivadas me cercam
Amarrado ao pé de cerejeira da colheita, a vida passa, vai embora
Eu percebi e encontrei labirintos pavimentados
Isolado em caminhos de sal, cheio de pegadas me cercam
Seguindo em direção errada, a neblina me engole, ao entardecer
Composição: Eduard Iniesta, Xavier Iniesta