Bon Dia

La vella Montserrat, desperta el barri
a cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixetera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu

Bon dia...

Bom Dia

Old Montserrat acorda o bairro
varrendo enquanto canta
as primeiras cortinas, deixou bocejando pesado
Atrás do vidro embaçado, a cafeteira garante que não foi criminoso
e a conversa é desfeita como o açúcar do corte

Bom dia ninguém perguntou mas bom dia
acima das cabeças um sol muito insolente
ilumina descaradamente todo o espetáculo do povo

No meio da praça
o peixeiro é paciente com Consol
que rumina e dá
grandes bolhas de álcool
E na pedra descansando
avô Josep não perde nenhum detalhe
e com um olhar ele se pergunta
quantos dias mais você tem como um presente

Bom Dia

Crianças gritando, cheiro de pixum de gato
vizinhos que já passaram te criticam
Pessoas jogando lixo secretamente
e um retardado que olha para você com olhos zombeteiros
e disse

Bom Dia

Composição: Lluís Gavaldà