Pantalons Curts I El Genolls Pelats
Ungles brutes i un munt de repèls
Enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells,
Després a la bassa tots nuets
Vigilant la roba i que no arribi el pagès!
I a l´hora de berenar
Pa amb vi i sucre o un tros de codonyat,
I després tornar al carrer amb el morro empastifat.
Cap al tard havíem de parar
De jugar al futbol i veure els carros passar
Amb el gos al darrera lligat
Petaner i sempre a l´aguait de no ser apedregat,
I després d´haver sopat
Pa torrat amb un bon tros de tall
A la fresca vigilats jugàvem a amagar.
Anys enrera
Penso què queda
D´aquell que un dia va anar
Amb pantalons curts i els genolls pelats.
El diumenge missa puntual
Tocava diana l´àvia sempre cantant
Em mudava des del llit estant
Després d´un bon cossi de llet sempre cremant.
El campanar deia clar
Segons ella: "veniu mudats"
I després m´arriava, això si, ben encoloniat.
Oh, anys enrera
Penso què queda
D´aquell que un dia va anar
Amb pantalons curts i els genolls pelats
Potser és cert que només recordem
Allò que ens agrada
Però què seria d´aquestes nits
Sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall.
Oh, anys enrera
Penso què queda
D´aquell que un dia va anar
Amb pantalons curts i els genolls pelats.
Calças Curtas e Joelhos Esfolados
Unhas sujas e um monte de pelos
Subindo em uma árvore cheia de pêssegos vermelhos,
Depois na lagoa todos pelados
Vigiando as roupas e pra não chegar o fazendeiro!
E na hora do lanche
Pão com vinho e açúcar ou um pedaço de goiabada,
E depois voltar pra rua com a cara toda suja.
No fim da tarde a gente tinha que parar
De jogar futebol e ver os carros passar
Com o cachorro atrás amarrado
Baderneiro e sempre alerta pra não ser apedrejado,
E depois de ter jantado
Pão torrado com um bom pedaço de queijo
Na brisa, vigiados, a gente jogava de esconde-esconde.
Anos atrás
Penso o que sobrou
Daquele que um dia foi
Com calças curtas e os joelhos esfolados.
No domingo, missa na hora certa
A vovó sempre cantando na hora da alvorada
Eu me arrumava ainda deitado
Depois de um bom copo de leite sempre quente.
O sino soava claro
Segundo ela: "venham arrumados"
E depois ela me puxava, isso sim, bem arrumado.
Oh, anos atrás
Penso o que sobrou
Daquele que um dia foi
Com calças curtas e os joelhos esfolados.
Talvez seja verdade que só lembramos
Daquilo que nos agrada
Mas o que seria dessas noites
Sem uma boa dose de nostalgia, garganta abaixo.
Oh, anos atrás
Penso o que sobrou
Daquele que um dia foi
Com calças curtas e os joelhos esfolados.