La Curva Del Morrot
A la curva del Morrot
Cap a mig camí del port
On Montjuic i el Prat es fonen
En terreny guanyat al mar
Deixarem el món intacte
Passejant un cos tot nou
Amb l’ànima adormida
En el llit del més profund
Allà bufa un vent seré poderós i musical
I és mes curta la distància des de el cel i des de el mar
I amb la veu més afinada harmoniosa i singular
Cantaran la rumba blanca que tant de temps han anat cercant
No voldran deixar el camí
Que els ha fet tant ignorants
Una perspectiva nova
S’obrirà a cada instant
Animals, plantes i humans
No trobaran la seva pau
Envoltats per els soberbis
Que el món han volgut canviar
Allà bufa un vent seré poderós i musical
I és mes curta la distància des de el cel i des de el mar
I amb la veu més afinada harmoniosa i singular
Cantaran la rumba blanca que tant de temps han anat cercant
A Curva do Morrot
Na curva do Morrot
A caminho do porto
Onde Montjuic e o Prat se fundem
Em terreno conquistado ao mar
Deixaremos o mundo intacto
Passeando um corpo todo novo
Com a alma adormecida
No leito do mais profundo
Lá sopra um vento sereno, poderoso e musical
E é mais curta a distância do céu e do mar
E com a voz mais afinada, harmoniosa e singular
Cantarão a rumba branca que tanto tempo buscaram
Não vão querer deixar o caminho
Que os deixou tão ignorantes
Uma nova perspectiva
Se abrirá a cada instante
Animais, plantas e humanos
Não encontrarão sua paz
Envolvidos pelos soberbos
Que o mundo quiseram mudar
Lá sopra um vento sereno, poderoso e musical
E é mais curta a distância do céu e do mar
E com a voz mais afinada, harmoniosa e singular
Cantarão a rumba branca que tanto tempo buscaram