395px

Tantas Noites

Glaucs

Tantes Nits

Ell estava sol tapat pels plors
Calmat per aquell dolor
De tants moments.
Era tan confús tot aquell món
Va entendre-ho malament
No era conscient.

Mentre ell feia cançons
Per fer-la seva
Tot s'allunyava, tot es trencava
Ell es quedava, la nit plorava
Ella se n'anava, no l'avisava.

Van obrir el seu cor,
Mirant el cel
Jurant-se eternament
El seu amor,
Van cremar els records
I els mals moments
Canviant a poc a poc
Els sentiments.

Però aquell cel que
Tantes nits va ser el reflex
De les mirades, ara cridava
Ell l'estimava, la nit plorava
Ella ho mirava, ell s'enfonsava.

Els dies fan créixer la por
Però això no espanta
I ara estic sol menjant-me
Els plors tragant records...

Mentre jo vaig fent
Cançons per tornar enrere
Tot es refreda
Res no s'oblida
No entenc la vida
La nit somia, la nit plorava,
La nit s'acaba.

Tantas Noites

Ele estava sob o sol, abafado pelos choros
Calmo por aquela dor
De tantos momentos.
Era tudo tão confuso naquele mundo
Ele entendeu errado
Não estava consciente.

Enquanto ele fazia canções
Para tê-la só pra ele
Tudo se afastava, tudo se quebrava
Ele ficava, a noite chorava
Ela ia embora, não avisava.

Abriram seu coração,
Olhando pro céu
Jurando-se eternamente
Seu amor,
Queimaram as memórias
E os momentos ruins
Mudando aos poucos
Os sentimentos.

Mas aquele céu que
Tantas noites foi o reflexo
Dos olhares, agora gritava
Ele a amava, a noite chorava
Ela olhava, ele se afundava.

Os dias fazem crescer o medo
Mas isso não assusta
E agora estou sozinho, engolindo
Os choros, tragando memórias...

Enquanto eu vou fazendo
Canções pra voltar atrás
Tudo esfria
Nada se esquece
Não entendo a vida
A noite sonha, a noite chorava,
A noite acaba.