Set Poemes D'Aniversari I I V
Mira'm els ulls que cap fosca no venç
Vinc d'un estiu amb massa pluges
Però duc foc a l'arrel de les ungles
I no tinc cap sangtraït pels racons
De la pell del record
Per l'abril farà anys del desgavell
Set anys, cosits amb una agulla d'or
A la sorra del temps
Platges enllà perquè la mar els renti
I el sol I el vent en facin diademes
Mira'm els ulls I oblida el cos feixuc
La cambra closa, els grans silencis
De tot això sóc ric, I de més coses
Però no em tempta la fredor del vidre
I sobrevisc, aigües amunt del somni
Tenaç com sempre
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn
Ara parem-nos en aquest replà
Atents, però, a l'indefugible
Senyal de la represa
Ni tu ni jo no sabem bé de quin
Delicte se'ns acusa
I hem oblidat l'inoblidable origen
De l'espiral de foc I de tendresa
Que ens ha dut fins aquí
No et proposo sinó que compartim
Silenciosament aquests instants
Sense remoure poc ni gens les aigües
Del toll de la memòria
Ni fer cap gest per endreçar calaixos
En un grotesc intent de retrobar
La intimitat perduda
Reposem junts, tan senzill com això
Si res més perquè junts hem baixat
Els set graons d'aquest tram de l'escala
I ara l'ofec del temps no ens neguiteja
Dellà el mirall que perfà aquest silenci
Hi ha l'estesa d'uns anys no combatuts
Barbullents I frondosos
Plens de símbols, de veus I de banderes
Plens de símbols, de veus I de banderes
Però no em tempta la fredor del vidre
I sobrevisc, aigües amunt del somni
Tenaç com sempre
Sete Poemas do Aniversário IIV
Olhe para mim os olhos que nenhuma escuridão não supera
Venho de um verão com muita chuva
Mas o duto de fogo na raiz das unhas
E não tenho sangue nos cantos
Da pele da memória
Em abril, serão anos de revolta
Sete anos, costurado com uma agulha dourada
Na areia do tempo
Praias para o mar para lavá-los
E o sol e o vento tornam-se diademas
Olhe para os meus olhos E esqueça o corpo mesquinho
A sala fechada, os grandes silêncios
De tudo isso eu sou rico e mais
Mas eu não tentamos a frieza do copo
E eu sobrevivi, a montante do sonho
Tenacious como sempre
Olhe para mim os olhos Você pode ler o retorno
Agora pare neste desembarque
Observe, no entanto, o indefutável
Sinal da barragem
Nem você nem eu não sei o que
O crime é acusado de nós
E nos esquecemos da origem inesquecivel
Da espiral do fogo e da ternura
Isso nos levou aqui
Eu não proponho, mas nós compartilhamos
Silenciosamente, esses momentos
Sem remover pouca ou nenhuma água
Da pilha de memória
Não faça gestos para apertar gavetas
Em uma tentativa grotesca de encontrar novamente
Privacidade perdida
Nós ficamos juntos, tão simples quanto isso
Se nada mais porque juntos abaixamos
Os sete passos deste trecho da escada
E agora eu perdi tempo não nos negar
Ele brilhava no espelho que perfundia esse silêncio
Existe a propagação de alguns anos não experimentados
Barnacles E frondoso
Cheio de símbolos, vozes e bandeiras
Cheio de símbolos, vozes e bandeiras
Mas eu não tentamos a frieza do copo
E eu sobrevivi, a montante do sonho
Tenacious como sempre