La Noia Que s'ha Posat a Ballar
Plou i fa sol.
No et faci dol mirar,
que ha bruixes que es pentinen,
i sargantanes que juguen a fet i a amagar,
i prodigis nous de trinca
que duu a la mà
la noia que s'ha posat a ballar.
Fugida d'un anunci de vermut.
Quin vent l'empeny...?
Quina veu li canta...?
Que el món és de ella,
balladora
sense parella.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Alça al cel les mans i els ulls
contenta i entregada.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Una noia s'ha posat a ballar
pel goig de trempar i riure
i perquè comença el temps
que ens queda per estimar.
Arremanga't el cor i deixa-la entrar,
la noia que s'ha posar a ballar.
Potser ella és massa per al meu poble vell
de cor feixuc, mancat de paraules,
on l'arc de Sant Martí
mai no ha estat rebut
així.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Alça al cel les mans i els ulls
contenta i entregada.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
A Menina Que Começou a Dançar
Chove e faz sol.
Não se preocupe em olhar,
que tem bruxas se arrumando,
e lagartixas brincando de esconde-esconde,
e novos prodígios de repente
que a menina traz na mão
que começou a dançar.
Fugida de um anúncio de vermute.
Que vento a empurra...?
Que voz a canta...?
Que o mundo é dela,
dançarina
sem par.
Salta pra cima e pra baixo,
faz uma volta,
palma as mãos
e se abre de pernas pros quatro ventos.
Levanta as mãos e os olhos pro céu
feliz e entregue.
Salta pra cima e pra baixo,
faz uma volta,
palma as mãos
e se abre de pernas pros quatro ventos.
Uma menina começou a dançar
pelo prazer de se divertir e rir
e porque começa o tempo
que nos resta pra amar.
Arregaça o coração e deixa ela entrar,
a menina que começou a dançar.
Talvez ela seja demais pro meu povo velho
de coração pesado, sem palavras,
de onde o arco-íris
nunca foi bem-vindo
assim.
Salta pra cima e pra baixo,
faz uma volta,
palma as mãos
e se abre de pernas pros quatro ventos.
Levanta as mãos e os olhos pro céu
feliz e entregue.
Salta pra cima e pra baixo,
faz uma volta,
palma as mãos
e se abre de pernas pros quatro ventos.
Composição: J. M. Serrat