Caminant Per l'herba
Fou
un vespre de setembre
tot caminant per l'herba
on em van sorprendre les fades
per primera vegada.
On òlibes, arbres i abelles
em xiulaven a cau d'orella
i l'herba
jugant entre els meus dits,
em despullava l'ànima a petons,
m'estroncà les ferides
i em va escombrar la pols.
Creu-me,
creu-me que mai
hi hagué més llum a les fosques
del meu vell trencaclosques.
Creu-me que res
no enguixa tantes esquerdes
com caminar per l'herba...
Per això
torno sovint al paratge
on es fa dolç l'oratge
per sentir a Venus a la vora
on la vida s'olora,
on la pell se m'enlaira i jugo
a la 'xarranca' amb set núvols
i l'herba
pergunta pels amics
i per les orenetes que han fugit
mentre em fa pessigolles
entre el cor i els dits.
Creu-me,
creu-me que mai
hi hagué més llum a les fosques
del meu vell trencaclosques.
Creu-me que res
no enguixa tantes tantes esquerdes
com caminar per l'herba.
Caminhando pela Grama
Foi
uma tarde de setembro
caminhando pela grama
onde as fadas me surpreenderam
pela primeira vez.
Onde corujas, árvores e abelhas
me sussurravam ao pé do ouvido
e a grama
brincando entre meus dedos,
desnudava minha alma com beijos,
rompia minhas feridas
e varria a poeira.
Acredite em mim,
acredite que nunca
houve mais luz nas sombras
do meu velho quebra-cabeça.
Acredite que nada
fissura tantas rachaduras
como caminhar pela grama...
Por isso
volto frequentemente ao lugar
onde o vento é doce
para sentir Vênus ao lado
onde a vida se cheira,
onde a pele se eleva e eu brinco
com sete nuvens
e a grama
pergunta pelos amigos
e pelas andorinhas que fugiram
enquanto me faz cócegas
entre o coração e os dedos.
Acredite em mim,
acredite que nunca
houve mais luz nas sombras
do meu velho quebra-cabeça.
Acredite que nada
fissura tantas tantas rachaduras
como caminhar pela grama.
Composição: J. M. Serrat