Tradução gerada automaticamente

Marta (Versão Italiana)
Joan Manuel Serrat
Marta (Versão Italiana)
La remor del mar a l'alba i una platja plena d'algues que aniran assecant-se al sol. El gust salat de les roques i el vol tranquil de les poques gavines que entren al port. Les barques que al matí tornen, les xarxes que en el moll dormen i ells vells carrers empedrats. L'església humil i menuda i entre la boira, perduda llunyana i grisa, la ciutat. Em parlen de Marta... Les blanques cases del poble i l'home vell que canta cobles mentre va venent el peix, i la dona que amb desgana mou entre ses mans la llana. (Qui sabrà què és el que teix). El castell, l'illa petita, la cova, el far i l'ermita i els amics d'un altre temps i el rellotge que no corre i aquests infants que a la sorra han trobat el seu carrer. Em parlen de Marta...
Les hores buides que passen i el camí que em torna a casa després de molt caminar. Cada moble i cada llibre, cada racó on junts vam viure moments com ningú no sap. Les meves mans i els meus llavis que del seu gust viuen àvids i no poden oblidar. Les llargues nits sense lluna, les ones i cadascuna de les llums que hi ha en el mar. Em parlen de Marta...
Marta (Versão Italiana)
O rumor do mar ao amanhecer e uma praia cheia de algas que vão secando ao sol.
O gosto salgado das pedras e o voo tranquilo das poucas gaivotas que entram no porto.
As barcas que de manhã voltam, as redes que dormem no cais e as velhas ruas de paralelepípedos.
A igreja humilde e pequena e entre a neblina, perdida, distante e cinza, a cidade.
Falam de Marta...
As casas brancas do povo e o velho que canta modinhas enquanto vai vendendo o peixe,
e a mulher que com desânimo mexe entre as mãos a lã. (Quem saberá o que tece).
O castelo, a ilhota, a caverna, o farol e a capela e os amigos de outros tempos
e o relógio que não anda e essas crianças que na areia encontraram seu caminho.
Falam de Marta...
As horas vazias que passam e o caminho que me leva de volta pra casa depois de tanto andar.
Cada móvel e cada livro, cada canto onde juntos vivemos momentos que ninguém sabe.
Minhas mãos e meus lábios que do seu gosto vivem ávidos e não conseguem esquecer.
As longas noites sem lua, as ondas e cada uma das luzes que há no mar.
Falam de Marta...



Comentários
Envie dúvidas, explicações e curiosidades sobre a letra
Faça parte dessa comunidade
Tire dúvidas sobre idiomas, interaja com outros fãs de Joan Manuel Serrat e vá além da letra da música.
Conheça o Letras AcademyConfira nosso guia de uso para deixar comentários.
Enviar para a central de dúvidas?
Dúvidas enviadas podem receber respostas de professores e alunos da plataforma.
Fixe este conteúdo com a aula: