Tradução gerada automaticamente
Barcelona I Jo
Joan Manuel Serrat
Barcelona I Jo
A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat. A mida que els peus li creixen se li fa petit el cap. A mida que creix oblida, inflada de vánitat, que sota l'asfalt hi ha la terra dels avantpassats. A mida que perd la mida es va omplint de presoners, de robinsons d'estar per casa, nàufrags enmig del merder que vìuen vides petites en petits mons de formigó. Així esten les coses entre Barcelona i jo. Mil perfums i mil colors. Mil cares té Barcelona. La que en Cerdà somnià, la que va esguerrar en Porcioles, la que devoren les rates, la que volen els coloms, la que es remulla a la platja, la que s'enfila als turons, la que per Sant Joan es crema, la que compta per dansar, la que se'm gira d'esquena i la que em dóna la mà. A mida que la camino sota els plecs del seu vestit i li repasso les arrugues amb la punteta del dit em xiulen les cantonades aquella vella cançó que només sabem la lluna, Barcelona i jo. L'estimo nua i sencera relliscant entre els dos rius, amb les seves fantasies i les seves cicatrius. Me l'estimo amb la fal-lera d'un caloio enamorat perquè és viva i perquè es queixa la meva ciutat. Mil perfums i mil colors.
Mil cares té Barcelona. La que en Cerdà somnià, la que va esguerrar en Porcioles, la que devoren les rates, la que volen els coloms, la que es remulla a la platja, la que s'enfila als turons, la que per Sant Joan es crema, la que compta per dansar, la que se'm gira d'esquena i la que em dóna la mà.
Barcelona e Eu
À medida que chegam homens, a cidade vai crescendo.
À medida que os pés crescem, a cabeça vai ficando pequena.
À medida que cresce, esquece, cheia de vaidade,
que debaixo do asfalto está a terra dos antepassados.
À medida que perde a medida, vai se enchendo de prisioneiros,
de robinsons de estar em casa, náufragos no meio do caos,
que vivem vidas pequenas em pequenos mundos de concreto.
Assim estão as coisas entre Barcelona e eu.
Mil perfumes e mil cores.
Mil rostos tem Barcelona.
A que Cerdà sonhou, a que Porcioles estragou,
a que as ratazanas devoram, a que os pombos querem,
a que se molha na praia, a que sobe nos morros,
a que se queima em Sant Joan, a que conta para dançar,
a que se vira de costas para mim e a que me estende a mão.
À medida que caminho sob os pregas do seu vestido
e passo os dedos nas suas rugas,
me assobram as esquinas aquela velha canção
que só nós sabemos, a lua, Barcelona e eu.
Eu a amo nua e inteira, escorregando entre os dois rios,
com suas fantasias e suas cicatrizes.
Eu a amo com a paixão de um caloiro apaixonado
porque é viva e porque se queixa, minha cidade.
Mil perfumes e mil cores.
Mil rostos tem Barcelona.
A que Cerdà sonhou, a que Porcioles estragou,
a que as ratazanas devoram, a que os pombos querem,
a que se molha na praia, a que sobe nos morros,
a que se queima em Sant Joan, a que conta para dançar,
a que se vira de costas para mim e a que me estende a mão.
Comentários
Envie dúvidas, explicações e curiosidades sobre a letra
Faça parte dessa comunidade
Tire dúvidas sobre idiomas, interaja com outros fãs de Joan Manuel Serrat e vá além da letra da música.
Conheça o Letras AcademyConfira nosso guia de uso para deixar comentários.
Enviar para a central de dúvidas?
Dúvidas enviadas podem receber respostas de professores e alunos da plataforma.
Fixe este conteúdo com a aula: