395px

A Dama de Aragó

Joan Manuel Serrat

La Dama D'Aragó

A Aragó n'hi ha una dama que és bonica com un sol, té la cabellera rossa, li arriba fins als talons. Ai, adéu, Anna Maria, robadora de l'amor, ai, adéu. Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or. Cada cabell, una perla, cada perla, un anell d'or. Ai, adéu, Anna Maria, robadora de l'amor, ai, adéu. El seu germà la mirava amb un ull tot amorós. Se la mira i se l'emporta a la fira de Lió. Ai, adéu, Anna Maria, robadora de l'amor, ai, adéu. De tants anells que li compra li cauen del mocador,
«Tingui, senyora Maria... ...tingui, tingui, els anells d'or». Ai, adéu, Anna Maria, robadora de l'amor, ai, adéu.
I qui és aquesta dama que llança tal resplandor? N'és filla del rei de França, germana del d'Aragò. Ai, adéu, Anna Maria, robadora de l'amor, ai, adéu.

A Dama de Aragó

Em Aragó tem uma dama que é bonita como o sol,
tem o cabelo ruivo, que vai até o calcanhar.
Ai, adeus, Anna Maria, ladra do amor, ai, adeus.
Sua mãe a penteava com um pente de ouro.
Cada cabelo, uma pérola, cada pérola, um anel de ouro.
Ai, adeus, Anna Maria, ladra do amor, ai, adeus.
Seu irmão a olhava com um olhar todo amoroso.
Ele a observa e a leva para a feira de Lyon.
Ai, adeus, Anna Maria, ladra do amor, ai, adeus.
De tantos anéis que lhe compra, caem do lenço,
"Toma, senhora Maria... ...toma, toma, os anéis de ouro".
Ai, adeus, Anna Maria, ladra do amor, ai, adeus.
E quem é essa dama que brilha tanto?
É filha do rei da França, irmã do de Aragó.
Ai, adeus, Anna Maria, ladra do amor, ai, adeus.

Composição: