Me'n Vaig a Peu

Cal oblidar la teulada vermella
I la finestra amb flors
L'escala fosca i la imatge vella
Que s'amagava en un racó
I el llit de fusta negra i foradada
I els teus llençols tan nets
I l'arribar suau d'una matinada
Que et desperta més vells

Però no vull que els teus ulls plorin
Digue'm adéu
El camí fa pujada
I me'n vaig a peu

Cal dir adéu a la porta que es tanca
I no hem volgut tancar
Cal omplir el pit i cantar una tonada
Si el fred de fora et fa tremolar
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
Lligat en un pal sec
I oblidar tot d'una la teva imatge
I aquest petit indret

Però no vull que els teus ulls plorin
Digue'm adéu
El camí fa pujada
I me'n vaig a peu

Cal carregar la guitarra a l'esquena
I tornar a fer el camí
Que un vespre gris remuntant la carena
Em va dur fins ací
Les ones han de d'esborrar les petjades
Que deixo en el teu port
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
I a les vores hi ha flors

Vou a pé

É preciso esquecer o telhado vermelho
E a janela com flores
A escada escura e a imagem antiga
Que se escondia num canto
E a cama de madeira negra e furada
E suas lençóis tão limpos
E a chegada suave de uma madrugada
Que te desperta mais velho

Mas não quero que seus olhos chorem
Diga-me adeus
O caminho é íngreme
E vou a pé

É preciso dizer adeus à porta que se fecha
E não quisemos fechar
É preciso encher o peito e cantar uma canção
Se o frio lá fora te faz tremer
É preciso não ouvir esse cachorro que late agora
Amarrado em um poste seco
E esquecer de uma vez sua imagem
E esse pequeno lugar

Mas não quero que seus olhos chorem
Diga-me adeus
O caminho é íngreme
E vou a pé

É preciso carregar o violão nas costas
E refazer o caminho
Que numa tarde cinzenta subindo a encosta
Me trouxe até aqui
As ondas devem apagar as pegadas
Que deixo no seu porto
Vou a pé, o caminho é íngreme
E nas margens há flores

Composição: Joan Manuel Serrat