Irreductibles

Aquesta és la vida que visc,

Aquest és el món que jo veig:

Sound system precari, el so del proletari,

Vius a l'extraradi, de qualsevol barri.

El foc de paris ja està aquí,

De nou ho encendrem per la nit,

Cridant les paraules que criden justícia.

Justícia dels pobles pels pobles que trien,

Que trien la veu per triar,

Que trien la lluita endavant.

Parlem una llengua que és universal,

Parlem amb la llengua del poble aixecat:

Insubmisos, insubmises.

Coratge d'acer, obrers del metall;

El foc de l'orgull, orgull del metall.



Som irreductibles, això som I això serem, ho hem demostrat.

Som irreductibles, això som I això serem, no canviarem.

Mai canviarem.



Mirant els carrers ho sabrem,

Podrem comprendre el perquè:

Caixes d'estalvis que mai no tindrem,

Drogues I atur; el nostre futur.

Hi ha fossars sencers com ciutats,

I ciutats que semblen fossars.

Ens roben la vida I no ens deixen més,

Res més que el no res, repressió només.

Cadenes I murs aixecats,

Justícia podrida, ja ho saps,

Tanquem casals, obren presons,

Escolta la veu de les noves cançons:

Amnistia, amnistia

No tornen enrere.

Visca la terra antifeixista!

irredutível

Esta é a vida que eu vivo,

Este é o mundo que eu vejo:

sistema de som precária, o som do proletário

Que vive nos subúrbios, em qualquer bairro.

O fogo em Paris é aqui,

Mais uma vez, iluminada para a noite

Gritando as palavras que chamam justiça.

Justiça das pessoas pelas pessoas que escolhem,

Escolha qual a voz de escolher

Quem optar por lutar.

Nós falamos uma linguagem que é universal,

Falamos com a linguagem das pessoas criadas:

Insubmisos, insubmises.

aço coragem, trabalhadores do metal;

O fogo do orgulho, orgulho do metal.



Estamos irredutível, que nós e este será, como já vimos.

Estamos irredutível, que nós e que não vai mudar.

Nunca mudam.



Looking'll conhecer as ruas,

Podemos entender o porquê:

Poupança nunca,

Drogas e desemprego; o nosso futuro.

Há fossos como cidades inteiras,

E cidades que parecem cemitérios.

Rob-nos da vida e não deixe-nos também

Nada, mas nada, apenas a repressão.

Correntes e paredes levantadas,

Justiça podre, você sabe,

campos fechados, prisões abertas

Ouvir a voz das novas canções:

Amnistia, amnistia

Não voltar.

Viva a terra fascista!

Composição: