Deia
En Tomàs era un bon home, pobre, però tenia un lloc,
Una casa abandonada, ningú en volia saber res
En Rafel un mal polític del poble es va aprofitar
Ell pensava que els negocis i el plaer es poden barrejar
I en Tomàs deia, deia, que el mes gran dels privilegis era viure en
llibertat
i en Rafel deia, deia, que això dura quatre dies,
res dolent m´ha de passar
I en veure en Tomàs, bon negoci, es clar,
el va fer fora i al carrer va anar a parar
No em fas pena, nen, perquè soc conscient
que aquí vull fer cales i tu aquí ni hi pintes res
I això si que te un nom, i no és la llibertat
Es el poder, es l´egoisme, es l´avarícia sense fre
per be, o per mal, Rafel, se que t´enpenadiras
qui sap, potser un dia jo seré mes fort
i sabràs que es estar en el meu lloc,
i amb l´ajuda dels esteles podràs
comptar
I allí al carrer on volen les veus
va saber que a les nits, l´espavilat d´en Rafel
amb una meuca va passar el temps
i el cul li vam retratar
era clar que al poder
poc havia de durar
i en Tomàs deia, deia,
t´has posat on no et manaven i al final t´han enxampat
i en Rafel deia, deia,
e perdut el privilegi ja de viure amb el cap alt
El carrer a l´hivern es fa dur i etern,
no vaig fer mal a ningú
em vas deixar sol al fred
pel que has fet tu, ara hauràs de pagar ho sap el poble
i al carrer et faran anar
veuràs com la merda et puja fins dalt
el coll i per dins la sang et podrirà
com ni el fred pot refredar
per be o per mal, Rafel, ara t´empenediras
ja ho veus, ara veus que jo ja soc mes fort
sentiràs que es estar en el meu lloc
i amb l´ajuda dels estels, podràs comptar.
Deia
Em Tomás era um bom homem, pobre, mas tinha um lugar,
Uma casa abandonada, ninguém queria saber de nada
O Rafel, um político ruim da cidade, se aproveitou
Ele achava que negócios e prazer podiam se misturar
E o Tomás dizia, dizia, que o maior dos privilégios era viver em
liberdade
e o Rafel dizia, dizia, que isso dura quatro dias,
nenhum mal vai me acontecer
E ao ver o Tomás, bom negócio, claro,
Ele o mandou embora e na rua foi parar
Não sinto pena de você, garoto, porque estou ciente
que aqui quero fazer grana e você não pinta nada
E isso tem um nome, e não é liberdade
É poder, é egoísmo, é avareza sem freio
para o bem ou para o mal, Rafel, sei que você vai se arrepender
quem sabe, talvez um dia eu seja mais forte
e você saberá o que é estar no meu lugar,
e com a ajuda das estrelas você poderá
contar
E ali na rua onde as vozes voam
ele soube que à noite, o esperto do Rafel
passava o tempo com uma garota
e o traseiro dele foi retratado
era claro que no poder
pouco ia durar
E o Tomás dizia, dizia,
você se meteu onde não te mandaram e no final te pegaram
E o Rafel dizia, dizia,
perdi o privilégio de viver com a cabeça erguida
A rua no inverno fica dura e eterna,
não fiz mal a ninguém
você me deixou sozinho no frio
pelo que você fez, agora vai ter que pagar, o povo sabe
e na rua vão te fazer andar
você verá como a merda sobe até em cima
do seu pescoço e por dentro o sangue vai apodrecer
como nem o frio pode esfriar
para o bem ou para o mal, Rafel, agora você vai se arrepender
já vê, agora vê que eu já sou mais forte
você vai sentir o que é estar no meu lugar
e com a ajuda das estrelas, você poderá contar.