S'està Fent Fosc

Está Escurecendo

S'està Fent Fosc

Não diga mais nadaNo diguis res més
Entre silêncios já falamosEntre silencis ja parlem
Que as feridas doem maisQue les ferides duren més
Quando o tempo paraQuan s'atura el temps

Não quebre a pazNo trenquis la pau
Que agora mesmo podemos encontrarQue ara mateix podem trobar
No fundo desse oceano de mentirasEn el fons d'aquest oceà de mentides

E enquanto o mundo se moveI mentre el món es mou
Eu fico sozinhoJo em quedo sol
E em Tàrrega já está escurecendoI a Tàrrega ja s'està fent fosc
Não sobra nada do que souNo queda res d'allò que sóc
Acabe com essa amarguraAcaba amb aquesta amargor
A neblina já inunda tudoLa boira ja ho inunda tot
E a umidade me penetra o corpoI la humitat em cala el cos
Me abrace e aqueça a dorAbraça'm i abriga el dolor

Não há mais tempoNo queda més temps
Para desejar o que nunca tereiPer desitjar el que mai tindré
Para tentar o que nunca sereiPer intentar el que mai seré
Para não ser nadaPer no ser res

E enquanto o mundo se moveI mentre el món es mou
Eu fico sozinhoJo em quedo sol
E em Tàrrega já está escurecendoI a Tàrrega ja s'està fent fosc
Não sobra nada do que souNo queda res d'allò que sóc
Acabe com essa amarguraAcaba amb aquesta amargor
A neblina já inunda tudoLa boira ja ho inunda tot
E a umidade me penetra o corpoI la humitat em cala el cos
Me abrace e aqueça a dor, dor, dorAbraça'm i abriga el dolor, dolor, dolor

E em Tàrrega já está escurecendoI a Tàrrega ja s'està fent fosc
Não sobra nada do que souNo queda res d'allò que sóc
Acabe com essa amarguraAcaba amb aquesta amargor
A neblina já inunda tudoLa boira ja ho inunda tot
E a umidade me penetra o corpoI la humitat em cala el cos
Me abrace e aqueça a dor, dor, dorAbraça'm i abriga el dolor, dolor, dolor

E em Tàrrega já está escurecendoI a Tàrrega ja s'està fent fosc