Nikita i Estelis
Amics inseparables, el pati era el món al qual ens retrobàvem.
Només els jocs, les baralles i somriures em queden d'aquell temps.
A prop tenia el poble un riu turbi pel que endinsàvem els vaixellsque s'enduien les aigües amb els seus corrents.
Durant molts anys Nikita treballà per fer fortuna lluny de sa terra.
Passat el temps la foscor d'aquella vida negres deixà els seus ulls.
Al seu amic fa temps que no el veuen, diuen que un dia se'n va anar.
El perseguia la Vida, duia davant la Mort.
Amics inseparables fins que el destral de la vida els separa.
Per a Nikita, fadrí, aquelles hores comencen a pesar.
I a les nits que porten malenconia la llar encesa ni hi fa prou, no basten per abrigar-lo unes monedes d'or.
Quan la dolor no et deixe caminar segur que encara estaré esperant-te.
Baix l'olivera on les ombres són humides desesperat vindràs.
Encara faig milers de viatges d'una vora a l'altra del riu.
Si vols creuar jo t'ajude, sóc de la Mort barquer.
Nikita e Estelis
Amigos inseparáveis, o pátio era o mundo onde nos encontrávamos.
Só os jogos, as brigas e sorrisos me restam daquela época.
Perto tinha o povo um rio turvo por onde navegávamos com os barcos que levavam as águas com suas correntezas.
Durante muitos anos, Nikita trabalhou para fazer fortuna longe de sua terra.
Com o tempo, a escuridão daquela vida deixou seus olhos negros.
Seu amigo faz tempo que não o vêem, dizem que um dia ele se foi.
A Vida o perseguia, ele carregava a Morte à frente.
Amigos inseparáveis até que o machado da vida os separa.
Para Nikita, solteiro, aquelas horas começam a pesar.
E nas noites que trazem melancolia, o lar aceso nem faz diferença, não bastam para aquecê-lo algumas moedas de ouro.
Quando a dor não te deixar andar, com certeza ainda estarei te esperando.
Debaixo da oliveira onde as sombras são úmidas, desesperado você virá.
Ainda faço milhares de viagens de uma margem à outra do rio.
Se você quiser atravessar, eu te ajudo, sou o barqueiro da Morte.
Composição: López, Aranda