395px

Malditos

L'ham De Foc

Maleïts

Magolat per la mar va el cavall capturat
I mort sé que navega pel vent espentat.
Mentre va remugant entre dents les cançons
I les venes rebenten fent de l'aigua sang

Les plomes duu descosides al salnitre surant,
Xiuxiuegen les escumes, de turment s'han amarat
Amb fil i agulla cosides doncs volíem volar
Però no són per a l'home, què farem per canviar

Però et bese I tu em beses, tots dos girem fort
Rode, gires, voltes, voltes! ofegueu-me meu amor
I obríem els braços mirant cap al blau
Però als maleïts que fugen no els fa favor cap déu

Se'n anem sense res, buides mira'm les mans
No tinc res que amagar-te només el meu destí
De casar-me és l'anell que llancí al fons del mar
El soldat se'l quedà per la que està ballant

Sé que sents una angoixa que T'ESPAVENTA I FORT
Digueu-me si estes ales fan encara dolor
Em traït la nostra guia per furtar-li el seu foc
Si retornara a la vida li assecaria jo el cor

Malditos

Navegando pelo mar vai o cavalo aprisionado
E morto sei que navega pelo vento agitado.
Enquanto vai resmungando entre dentes as canções
E as veias estouram fazendo da água sangue.

As penas traz descosidas ao salitre flutuando,
Sussurram as espumas, de tormento se embriagaram.
Com linha e agulha costuradas, então queríamos voar
Mas não são para o homem, o que faremos pra mudar?

Mas eu te beijo e tu me beijas, os dois giramos forte
Rode, gire, voltas, voltas! afoguei-me, meu amor.
E abríamos os braços olhando para o azul
Mas aos malditos que fogem, nenhum deus faz favor.

Vamos embora sem nada, vazias, olha minhas mãos
Não tenho nada pra te esconder, só meu destino.
De casar-me é o anel que joguei no fundo do mar
O soldado ficou com ele pela que está dançando.

Sei que sentes uma angústia que TE APAVORA E FORTE
Diga-me se essas asas ainda doem.
Traímos nossa guia pra roubar seu fogo
Se eu voltasse à vida, eu secaria seu coração.

Composição: López, Aranda