395px

Na Rua dos Quatro Leitos

Lluís Llach

Al carrer dels Quatre Llits

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
quatre retalls de somni
que els anys no han envellit
fan carrera d'amors clandestins, segles,
mentre els seus ulls inquiets vetllen
amb el gest sempre a punt per fugir.

Són la puta Llibertat
i la puta Germanor
que per les cantonades
donen de franc l'amor,
han vingut fins aquí rodant món, pobres,
a la ciutat exultant, soles,
a buscar vells amants, nous amics.

Però qui són
aquesta gent que fatxendeja tant,
cap on van
mostrant el cos tan bell com agressiu.

Ens diuen que ells són els atletes
que ens fan senyals d'un demà molt més feliç,
però de l'enllà del temps
no els recordem fent l'amor en els nostre llits.

No són ells els qui esperem...

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
la gent senzilla busca
l'escalfor de seu pit
i entre els pobres llençols hi faran festa,
cossos humils que inventant gestes
es converteixen en déus de la nit.

Ballen junts la puta Cultura
i el xapero Benestar,
en la nit tèbia es gronxen
obrint un màgic vals,
que per ells tot el món és un sol ritme,
plens d'orgull revoltat viuen
conjurant el futur amb les mans.

Però vindran
els nostres atletes que esperem fa temps
i ompliran
l'ample horitzó amb llum de dignitat.

Atletes de la pau, de les idees,
atletes del somni d'un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
atletes del gest bondadós.

Aquests són els qui esperem!

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat ja s'ha adormit,
les quatre meuques soles
saluden el matí
i a pas lent fan camí cap el nou dia
mentre al fons dels seus ulls brilla
la llum que les ha dut fins aquí.

Atletes de la pau, de les idees,
atletes del somni d'un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
atletes del gest bondadós.

Aquests són els qui esperem!

Un pont de mar blava,
l'ombra dels déus ran de l'aigua,
tornàveu de misteris,
port de vents i de calmes.

Na Rua dos Quatro Leitos

Na rua dos Quatro Leitos
quando a cidade não quer dormir,
quatro pedaços de sonho
que os anos não envelheceram
fazem corrida de amores clandestinos, séculos,
enquanto seus olhos inquietos vigiam
com o gesto sempre pronto pra fugir.

São a puta Liberdade
e a puta Irmandade
que pelas esquinas
dão amor de graça,
vieram até aqui rodando o mundo, coitadas,
a cidade exultante, sozinhas,
procurando velhos amantes, novos amigos.

Mas quem são
essa gente que se exibe tanto,
para onde vão
mostrando o corpo tão belo quanto agressivo.

Dizem que eles são os atletas
que nos fazem sinais de um amanhã muito mais feliz,
mas do além do tempo
não os lembramos fazendo amor em nossas camas.

Não são eles que esperamos...

Na rua dos Quatro Leitos
quando a cidade não quer dormir,
a gente simples busca
a calor do seu peito
e entre os pobres lençóis farão festa,
c corpos humildes que inventando proezas
se tornam deuses da noite.

Dançam juntos a puta Cultura
e o chapa Bem-Estar,
n a noite morna se balançam
abrindo um mágico valsa,
que para eles todo o mundo é um só ritmo,
cheios de orgulho revoltado vivem
conjurando o futuro com as mãos.

Mas virão
os nossos atletas que esperamos há tempos
e preencherão
o amplo horizonte com luz de dignidade.

Atletas da paz, das ideias,
atletas do sonho de um mundo melhor,
atletas do coração fraterno, dos sentimentos,
atletas do gesto bondoso.

Esses são os que esperamos!

Na rua dos Quatro Leitos
quando a cidade já adormeceu,
as quatro prostitutas sozinhas
saudam a manhã
e a passos lentos seguem rumo ao novo dia
enquanto no fundo de seus olhos brilha
a luz que as trouxe até aqui.

Atletas da paz, das ideias,
atletas do sonho de um mundo melhor,
atletas do coração fraterno, dos sentimentos,
atletas do gesto bondoso.

Esses são os que esperamos!

Uma ponte de mar azul,
a sombra dos deuses à beira da água,
vocês voltavam de mistérios,
porto de ventos e de calmarias.

Composição: