Alè
Ara que els meus ulls entreveuen
la serenor del meu capvespre
aprenc certesa en la veritat
que abans endevinava:
Jo només tinc un desig d'amor,
un poble i una barca.
De tants ahirs que s'esllavissen
guardo regals que ni esperava
petxines plenes de bells tresors,
dolors que em fan mestratge,
que amb avarícia d'infant voraç
aplego en l'equipatge,
però només tinc un desig d'amor,
un poble i una barca.
Desig d'amor per no perdre mai
el plaer d'enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d'estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.
Que amb això em basta
si amb mi tinc els astres,
astres càlids que em són lleials,
que de nit veig en el cel
i de dia en tots vosaltres.
I tot passant les primaveres
la vida haurà de despullar-me
d'inútils túniques per al camí que
duu cap a l'essència
on només cal un desig d'amor,
un poble i una barca...
Arribar nu de formes vanes
al gest adust que tot ho acaba,
havent entès que per tant d'amor
la fi vols amagar-me.
Llavors potser si el cos m'ho permet,
et deixaré enganyar-me.
Me n'aniré amb un desig d'amor,
un poble i una barca.
Desig d'amor per no perdre mai
el plaer d'enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d'estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.
Digueu-els-hi estrelles!
Mátia, Mátia einai t'astéria!
Chiamateli astri!
Llamadles luceros!
Kacvkib! Etoiles! Ko àbim!
Digueu-els-hi estrelles!
Desejo de Amor
Agora que meus olhos entreveem
a serenidade do meu entardecer
aprendo certeza na verdade
que antes adivinhava:
Eu só tenho um desejo de amor,
um povo e um barco.
De tantos ahas que se esvaem
guardo presentes que nem esperava
conchas cheias de belos tesouros,
dores que me fazem mestre,
que com a avareza de uma criança voraz
julho na bagagem,
mas eu só tenho um desejo de amor,
um povo e um barco.
Desejo de amor para nunca perder
o prazer de me apaixonar por você,
um povo que me deixe compartilhar
a alegria de amar-se
e um barquinho, caso o mar
a morte quisesse me dar.
Pois com isso me basta
se comigo tenho as estrelas,
estrelas quentes que me são fiéis,
que à noite vejo no céu
e de dia em todos vocês.
E ao passar as primaveras
a vida terá que me despir
de túnicas inúteis para o caminho que
leva à essência
donde só é preciso um desejo de amor,
um povo e um barco...
Chegar nu de formas vãs
ao gesto severo que tudo acaba,
entendendo que por tanto amor
a fim quer me esconder.
Então talvez, se o corpo permitir,
você me deixará enganar.
Eu irei com um desejo de amor,
um povo e um barco.
Desejo de amor para nunca perder
o prazer de me apaixonar por você,
um povo que me deixe compartilhar
a alegria de amar-se
e um barquinho, caso o mar
a morte quisesse me dar.
Digam-lhes estrelas!
Mátia, Mátia einai t'astéria!
Chamem-nas astros!
Chamem-nas luceros!
Kacvkib! Etoiles! Ko àbim!
Digam-lhes estrelas!