Bambolines
Tornaré a dir el nom que et defineix:
ell només omple el meu espai.
Tornaré de nou a imaginar
la melodia que et pertany, i així
sentir el teu so que se'm fa amant.
Anirem plegats si ets absent
pels camins d'un petit país.
Cantaré el teu nom clau del secret
que, em fa sentir-te a frec de pell, i així
portar-te amb mi si ets absent.
I en Charlot que del cel mira
fa l'ullet i s'amoïna
per guarnir amb detalls el decorat:
Posa al cel quatre gavines,
el Montgrí de bambolina
i se'n va deixant-nos el seu cant.
Tornaré a dir el nom que et fa present
entre els alts rengles de xiprers
que plantaren savis els meus vells
per resguardar els fruits més ardents, i així
arrecerar-me en el teu bes.
Tornaré a dir el nom que et defineix
i del teu so seré amant.
Bambolinas
Vou dizer de novo o nome que te define:
ele só preenche meu espaço.
Vou voltar a imaginar
a melodia que te pertence, e assim
sentir teu som que se torna amante.
Vamos juntos se você estiver ausente
pelos caminhos de um pequeno país.
Cantarei teu nome, chave do segredo
que me faz sentir você bem perto, e assim
te levar comigo se você estiver ausente.
E o Charlot que do céu observa
pisca o olho e se preocupa
para enfeitar com detalhes o cenário:
Coloca no céu quatro gaivotas,
o Montgrí de bambolina
e vai embora nos deixando seu canto.
Vou dizer de novo o nome que te faz presente
entre os altos fileiras de ciprestes
que plantaram sábios os meus velhos
para proteger os frutos mais ardentes, e assim
me abrigar em teu beijo.
Vou dizer de novo o nome que te define
e do teu som serei amante.