Canto l'amor
Canto l' amor
per dir-te com em plau l'atzar
que m'ha dut fins a tu
camins enllà.
Jo no et sabia i cap espai de mi
no em duia a creure en altres fites
que aquelles que deixaven
amb pas de vell astut i greu,
un llunyà senyal del temps
dibuixant damunt la neu
que el cor no pot
llançar ni refusar
perquè és I' eterna ruta de viure i d'estimar.
Tot era buit de mar i de perfum,
tot eren platges de miratge i fum,
com una estranya
llum esperada
que encén els ulls només un sol instant
més enllà dels càntics
que potser diuen altres coses
però són com un mirall opac,
lluny de tot,
lluny de l'esperança
de fer vibrar els sentits amb força
per convertir el desig en sang.
Vent i misteri
que el temps s'endú...
Canto l'amor
per dir que ara que t'he trobat
tot és sol i camí
que vull cantar.
L'ombra dels anys ja no em farà cap por
perquè de tu me'n ve la força
que res no podrà tòrcer
perquè és la veu d'algú que creu
que l'esforç més temptador
és el viure en la claror
dels ulls oberts
al foc que fa més clar
el risc de compartir-se
i el risc de somiar.
Tot serà goig de tu ara que els cors
bateguen junts sense cap llei d'esforç
i amb mans i boca
teixim la història
que ens mantindrà per sempre més units
sense la recança
del que hem deixat mentre ens buscàvem
per l'ample mar de tantes nits,
pell amb pell,
veu amb veu que clama
per un amor que no refusi
cap esperança i cap desig.
El temps ens crida,
tot és futur...
Canto l'amor
a l'ombra del meu somni encès...
Canto o Amor
Canto o amor
pra te dizer como o acaso
me trouxe até você
caminhos além.
Eu não te conhecia e nenhum espaço em mim
me levava a crer em outras metas
que aquelas que deixavam
com passo de velho astuto e sério,
um distante sinal do tempo
desenhando sobre a neve
que o coração não pode
lançar nem recusar
porque é a eterna rota de viver e amar.
Tudo era vazio de mar e de perfume,
tudo eram praias de miragem e fumaça,
como uma estranha
luz esperada
que acende os olhos só por um instante
mais além dos cânticos
que talvez digam outras coisas
mas são como um espelho opaco,
longe de tudo,
longe da esperança
de fazer vibrar os sentidos com força
pra transformar o desejo em sangue.
Vento e mistério
que o tempo leva...
Canto o amor
pra dizer que agora que te encontrei
tudo é solidão e caminho
que quero cantar.
A sombra dos anos já não me dará medo
porque de você vem a força
que nada poderá torcer
porque é a voz de alguém que crê
que o esforço mais tentador
é viver na clareza
dos olhos abertos
ao fogo que torna mais claro
o risco de se compartilhar
e o risco de sonhar.
Tudo será alegria de você agora que os corações
batem juntos sem nenhuma lei de esforço
e com mãos e boca
tecemos a história
que nos manterá para sempre unidos
sem o arrependimento
do que deixamos enquanto nos buscávamos
pelo vasto mar de tantas noites,
pele com pele,
vocês com voz que clama
por um amor que não recuse
nenhuma esperança e nenhum desejo.
O tempo nos chama,
tudo é futuro...
Canto o amor
a sombra do meu sonho aceso...