Criatura dolcíssima
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t'intentava noms i altres carícies.
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
Criatura Doce
Criatura doce, que foste
a única na vida, um toque de ideia,
a mão que entre as minhas persistia!
Não sei se me amavas: eu te amava
e isso era tudo, e isso era o suficiente,
e nossos corpos agiam em sua glória.
Éramos hóspedes do beijo e da insistência,
e eu conhecia tua carne maravilhosa
e argumento negador da nostalgia.
Tinhas dezenove anos, e a alegria à flor da pele,
e esperança de mim em suas bochechas.
Eu tentava te dar nomes e outras carícias.
Virão horas de ver dentro dos versos
e alguém dirá de mim: aqui está um homem
que morria encantado em claros abismos.
Mas não encontrarão tua paz, teus músculos,
tua essência completa me penetrando?
Não lerão teu nome com um belo pânico?