El dia
Deixa la por,
la nit ha mort
i de les branques dels pins vessen tonades.
L'aire, el mar i el sol,
mils d'ocells els canten,
la nit s'ha mort.
La tristesa ens rebla a la terra,
però ens deixa prendre
la fruita amb la mà.
La tristesa és una bandera
que ens dóna més força
per aixecar el cap.
Escolta el clam,
escolta el pas
de tot un poble que es desperta a trec d'alba,
perquè sap cap on va.
L'or del blat oneja,
prepara la falç.
La tristesa ens rebla a la terra,...
però ens deixa prendre
la fruita amb la mà.
La tristesa és una bandera
que ens dóna més força
per aixecar el cap.
Escolta el so,
la veu del tro,
riu-te'n ja de la por i de la vergonya,
no caminis cap cot.
Ocells de llum canten,
la nit s'ha mort.
O Dia
Deixa pra lá,
a noite morreu
e das ramas dos pinheiros saem melodias.
O ar, o mar e o sol,
mil pássaros cantam,
a noite se foi.
A tristeza nos prende à terra,
mas nos deixa pegar
a fruta com a mão.
A tristeza é uma bandeira
que nos dá mais força
pra levantar a cabeça.
Escuta o clamor,
escuta o passo
de todo um povo que acorda ao amanhecer,
porque sabe pra onde vai.
O ouro do trigo balança,
prepara a foice.
A tristeza nos prende à terra,...
mas nos deixa pegar
a fruta com a mão.
A tristeza é uma bandeira
que nos dá mais força
pra levantar a cabeça.
Escuta o som,
a voz do trovão,
ria da cara da medo e da vergonha,
não ande cabisbaixo.
Pássaros de luz cantam,
a noite se foi.