395px

E te deixo uma ponte de mar azul

Lluís Llach

Et deixo un pont de mar blava

Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d'Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes
perquè t'emplenis els dits de llum
com la que encén l'esguard
dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l'amor...

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.

Et deixo un pont d'esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.

Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d'un blau lluminós
que cantava a l'Alguer
per cantar el seu enyor...

Et deixo l'aigua i la set,
el somni encès i el record.

I a Ponza la mort
per viure cara al mar... el mar... el mar.
L'espai ple de llum
on s'emmiralla el mar... el mar... el mar.

El blau del nostre silenci
d'on sempre neix la cançó.

Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig de l'amor...

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.

E te deixo uma ponte de mar azul

E te deixo uma ponte de mar azul
que vai do sonho até os teus olhos,
dela Alcúdia a Amorgos,
do teu ventre ao meu coração.

E te deixo um ramo de perguntas
pra você encher os dedos de luz
como a que acende o olhar
das crianças de Sidon.

Uma ponte que ajude a atravessar
a pele antiga do mar.

Que desperte o murmúrio de todos os tempos
e nos ensine o gesto esquecido dos rebeldes,
com a raiva do canto,
com a força do corpo,
com a alegria do amor...

Uma ponte de mar azul pra nos sentirmos perto a perto,
uma ponte que una peles e vidas diferentes,
diferentes.

E te deixo uma ponte de esperança
e o farol antigo do nosso amanhã
pra que sirva de norte
na tua navegação.

E te deixo um verso em Sinera
escrito com traço de um azul luminoso
que cantava em Alghero
pra cantar sua saudade...

E te deixo a água e a sede,
o sonho aceso e a lembrança.

E em Ponza a morte
pra viver de frente pro mar... o mar... o mar.
O espaço cheio de luz
onde se reflete o mar... o mar... o mar.

O azul do nosso silêncio
de onde sempre nasce a canção.

Que desperte o murmúrio de todos os tempos
e nos ensine o gesto esquecido dos rebeldes,
com a força do canto,
com a raiva do corpo,
com a alegria do amor...

Uma ponte de mar azul pra nos sentirmos perto a perto,
uma ponte que una peles e vidas diferentes,
diferentes.

Composição: