I tanmateix
I tanmateix la gent se'n va per sempre més,
deixant un regust amarg pels espais de l'ànima,
així aprenem que en viure anem morint
i ens corprèn que aquesta llei sigui tan certa.
Ai, amor, si per amor pogués fugir d'aquí
fins aquell meu paradís de ribes serenes,
tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
Així doncs, buido les maletes per a l'adéu,
desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen,
viuré mirant-te els ulls, que solament
és en ells que puc gaudir del gest de viure.
Ai, amor, si per amor pogués tornar a sentir
la forta passió i la pell de tantes absències,
tornaria a obrir amb lenta plenitud les ales del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus
però és clar com la llum del mar quan meno la barca,
jo vinc d'un món de gestes i naufragis
i m'agrada si el meu cant commou l'oratge.
Ai, amor, si per amor pogués deixar-ho tot,
cremant tots els meus ahirs per tornar a renéixer,
obriria amb lenta plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
E ainda assim
E ainda assim as pessoas vão embora para sempre,
deixando um gosto amargo nos espaços da alma,
assim aprendemos que ao viver vamos morrendo
e nos entristece que essa lei seja tão certa.
Ai, amor, se por amor eu pudesse fugir daqui
afins aquele meu paraíso de margens serenas,
tornaria a abrir com plenitude as asas brancas do amanhã
para sempre mais... para sempre mais com você.
Assim, esvazio as malas para o adeus,
desfaço os pobres nós que à terra me prendem,
viverei olhando em seus olhos, que somente
e só neles posso desfrutar do gesto de viver.
Ai, amor, se por amor eu pudesse voltar a sentir
a forte paixão e a pele de tantas ausências,
tornaria a abrir com lenta plenitude as asas do amanhã
para sempre mais... para sempre mais com você.
Tudo que te digo não faz sentido se estou de pé
mas é claro como a luz do mar quando remando o barco,
eu venho de um mundo de gestos e naufrágios
e gosto se meu canto comove o tempo.
Ai, amor, se por amor eu pudesse deixar tudo,
queimando todos os meus ahirs para renascer,
abriria com lenta plenitude as asas brancas do amanhã
para sempre mais... para sempre mais com você.