Insubmís
Que no hi ha res on miren els teus ulls;
que cap on tu vas, allà on vas, no t'hi espera ningú;
que ets captiu de quimeres encara adolescents;
que és inútil el gest del teu cor encara massa valent;
que no hi haurà mans per a les teves
si són buides per bondat...
Jo t'estimo així, insubmís a les armes.
Jo t'estimo així, si el coratge no et deixa sotmetre ningú.
Perquè no saps ni vols aprendre el terror.
Perquè ni sents ni creus en l'odi pera als teus projectes d'amor.
Perquè no ets la ferralla d'un robot assassí.
Perquè imagines la pau més enllà d'un mercat entre botxins.
Sempre hi ha una primavera
que ens espera, somni enllà...
Jo t'estimo així, insubmís a les armes.
Jo t'estimo així, quan el coratge no et deixa sotmetre ningú.
Insubmisso
Que não há nada onde olham seus olhos;
que aonde você vai, lá onde vai, não te espera ninguém;
que você é cativo de quimeras ainda adolescentes;
que é inútil o gesto do seu coração ainda muito valente;
que não haverá mãos para as suas
se estão vazias por bondade...
Eu te amo assim, insubmisso às armas.
Eu te amo assim, se a coragem não te deixa submeter ninguém.
Porque você não sabe nem quer aprender o terror.
Porque nem sente nem acredita no ódio para os seus projetos de amor.
Porque você não é a sucata de um robô assassino.
Porque imagina a paz além de um mercado entre algozes.
Sempre há uma primavera
que nos espera, sonho além...
Eu te amo assim, insubmisso às armas.
Eu te amo assim, quando a coragem não te deixa submeter ninguém.