395px

Ítaca

Lluís Llach

Itaca

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.

Ítaca

Quando você sair para fazer a viagem rumo a Ítaca,
você deve rezar para que o caminho seja longo,
cheio de aventuras, cheio de aprendizados.
Você deve rezar para que o caminho seja longo,
que sejam muitas as madrugadas
que você entrará em um porto
que seus olhos ignoravam,
e vá a cidades
para aprender com o que elas sabem.
Você deve chegar lá, é seu destino,
mas não force nada na travessia.
É preferível que dure muitos anos,
que você esteja velho quando ancorar na ilha,
rico de tudo que terá conquistado
fazendo o caminho, sem esperar
que te dê mais riquezas.
Ítaca te deu a bela viagem,
só ela te fez sair.
E se a encontrar pobre, não é que Ítaca
te tenha enganado. Sábio, como você se tornou,
você saberá o que querem dizer as Ítacas.

Mais longe, você deve ir mais longe
das árvores caídas que agora te aprisionam,
e quando as tiver vencido
tenha bem presente não parar.

Mais longe, sempre vá mais longe,
mais longe do hoje que agora te acorrenta.
E quando estiverem livres
comece novamente os novos passos.

Mais longe, sempre muito mais longe,
mais longe do amanhã que agora se aproxima.
E quando você achar que chegou,
saiba encontrar novos caminhos.

Mais longe, sempre muito mais longe,
mais longe do amanhã que já está chegando
E, quando estiverem livres,
tenha bem presente não parar (2)

Boa viagem para os guerreiros
que são fiéis ao seu povo,
que o Deus dos ventos
favoreça as velas do seu barco,
e apesar de sua velha luta
que tenham prazer dos corpos mais amados.
Que encham redes de queridos estrelas
cheias de sorte,
cheias de aprendizados.

Boa viagem para os guerreiros
se são fiéis ao seu povo,
que as velas do seu barco
favoreçam o Deus dos ventos,
e apesar de sua velha luta
que o amor preencha seu corpo generoso,
que encontrem os caminhos dos velhos anseios,
cheios de sorte,
cheios de aprendizados.

Composição: Lluís Llach