Lentament comença el cant

Lentamente começa o canto

Lentament comença el cant

Lentamente começa o cantoLentament comença el cant
e um grito de alegria ressoa por todos os cantos,i un clam de joia ressona per tots els àmbits,
lentamente a sombra dos anoslentament l'ombra dels anys
abre caminhos que o desejo transforma em símbolos,obre camins que el desig converteix en símbols,
tudo é claro além do martot és clar enllà del mar
quando o leste anuncia a luz desejada,quan el llevant anuncia la llum volguda,
chuva de ouro, domínio aceso,pluja d'or, domini encès,
solemnemente proclamamos a nova esperança.solemnement proclamem l'esperança nova.

Nenhum segredo nos é segredoCap secret no ens és secret
porque com as mãos soubemos conjurar o desastre.perquè amb les mans hem sabut conjurar el malastre.
Tudo que quisemos serTot allò que hem volgut ser
agora os sinais na pedra nos anunciam,ara els senyals a la pedra ens ho anuncien,
voz de todos, voz calorosa,veu de tots, càlida veu,
profunda mistura de sonhos e de miragens,fonda complanta de somnis i de miratges,
com o coração cheio de deleiteamb el cor ple de delit
ouviremos novamente a voz dos oráculos.escoltarem novament la veu dels oracles.

Não haverá deserto nem vazioNo hi haurà desert ni buit
se com os dedos de vento recolhemos tanta luz dispersa,si amb els dits de vent recollim tanta llum dispersa,
se com as palavras e o sentimentosi amb els mots i el sentiment
sabemos construir o abrigo de todos os desígnios,sabem bastir l'aixopluc de tots els designis,
convertidos por tanto amorconvertits per tant d'amor
no horizonte que desenham pássaros e velas,en l'horitzó que dibuixen ocells i veles,
fazendo frente ao mar sempre vibrantecara al mar sempre vibrant
que com seu ritmo incessante nos empurra a crescer.que amb el seu ritme incessant ens empeny a créixer.

Pela inclinação dessa luzPel pendent d'aquesta llum
que nos sentidos descobre sua beleza,que en els sentits descobreix la seva bellesa,
todo tecendo a ponte do martot teixint el pont de mar
que com seu azul luminoso abre novas rotas,que amb el seu blau lluminós obre noves rutes,
podemos fazer da velha dorpodem fer del vell dolor
um grande amor que nos una na alegria de viver,un gran amor que ens uneixi en el goig de viure,
desde o tempo que conquistamosdes del temps que hem conquerit
até o futuro que juntos devemos tornar possível.fins al futur que entre tots hem de fer possible.