395px

Nin non

Lluís Llach

Nin non

Nin non, Maria,
ma nina de cabells d'or.
Nin non..., petita
cançó del meu bressol.

I mentre tu somnies
la vida em duu de la mà,
però, quan soneta tinga,
vindré al teu costat.

I si mai el fred
d'un matí d'hivern
t'acarona els llençols,
buscaré a llevant
el sol més radiant
perquè escalfi el teu cos.

El gran lledoner
guardarà fullam
perquè hi dormin ocells.
Si et desvetlla un joc,
omplirem d'estels
el teu sostre immens.

Nin non..., Maria,
ma nina de cabells d'or,
que, quan soneta tinga,
vindré al teu bressol.

Dels tirabuixons,
te n'he de penjar estels
perquè encisis els déus,
i així engelosir
un dimoni expert
que et proposi els inferns.

Que sovint el cel
és tirant a fred
per als teus somnis d'infant.
I cal escalfar
l'àvid pensament
amb calderes roents.

Adéu..., Maria,
la vida em duu de la mà,
però, quan soneta tinga,
vindré al teu costat.

Nin non

Nin non, Maria,
minha menina de cabelos dourados.
Nin non..., pequena
canção do meu berço.

E enquanto você sonha
a vida me leva pela mão,
mas, quando eu acordar,
vou estar ao seu lado.

E se algum dia o frio
de uma manhã de inverno
te acariciar os lençóis,
vou buscar a leste
o sol mais radiante
pra aquecer seu corpo.

O grande pé de fava
vai guardar folhas
pra que os pássaros durmam lá.
Se um jogo te acorda,
vamos encher de estrelas
o seu teto imenso.

Nin non..., Maria,
minha menina de cabelos dourados,
que, quando eu acordar,
vou estar no seu berço.

Dos piões,
vou pendurar estrelas
pra encantar os deuses,
e assim deixar com ciúmes
o demônio esperto
que te proponha os infernos.

Que muitas vezes o céu
é meio frio
para os seus sonhos de criança.
E é preciso aquecer
a mente ávida
com caldeiras ferventes.

Adeus..., Maria,
a vida me leva pela mão,
mas, quando eu acordar,
vou estar ao seu lado.

Composição: