Somniem
SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d'avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l'esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos.
Per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir, que ningú no s'avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l'inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l'art d'esperar, aquest art d'esperar
en nits interminables d'impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l'impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l'impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d'interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...
SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
Sonhamos
SONHAMOS.
É claro que sim, sonhamos constantemente.
ESPERAMOS DEMAIS.
É claro que sim, aprendemos a esperar e esperamos tudo.
QUEREMOS DEMAIS.
É claro que sim, queremos demais, mais, tudo, avidamente.
VOCÊS ESTÃO COM PRESSA.
Sim, é claro que sim, andar, chegar, recomeçar, estamos com pressa, muita pressa.
SONHAMOS.
Sim, inevitavelmente, o sonho de hoje como possibilidade do amanhã.
ESPERAMOS DEMAIS.
É claro que sim, e não temos vergonha de ser escravos da esperança.
QUEREMOS DEMAIS.
É claro que sim, é nosso direito raivoso, e ainda mais nosso dever.
EXIJAM.
É claro que sim, apaixonadamente ou com tristeza.
E ainda assim,
e ainda assim, melhor assim,
melhor um povo que se move,
mesmo que, às vezes, precipitado,
mesmo que, às vezes, muito prudente,
mesmo que, às vezes, sujo, baixo, rasteiro,
mesmo que, às vezes, sublime,
melhor assim, com toda a sua condição humana, estranha e simples;
melhor assim, do que um rebanho de ovelhas submetido ao cálculo dos computadores de interesses.
Por isso, que ninguém tenha vergonha de dizer, que ninguém tenha vergonha de gritar:
sonhamos, sim, constantemente, sonhamos sem limites nos sonhos,
sonhamos até o inimaginável.
Sonhamos sempre,
e esperamos tudo, aprendemos a arte de esperar, essa arte de esperar
em noites intermináveis de impotência; sabemos esperar e esperamos tudo, tudo,
e queremos tudo, queremos o impossível para chegar ao possível,
queremos o possível para chegar ao impossível;
melhor assim, com toda a sua condição humana, estranha e simples;
melhor assim, do que um rebanho de ovelhas submetido ao cálculo dos computadores de interesses;
por isso, se algum dia nos dizem, se algum dia se atrevem a dizer...
SONHAMOS.
É claro que sim! constantemente, sonhamos sempre.
Se vocês dizem: ESPERAMOS DEMAIS.
É claro que sim, aprendemos a esperar, e esperamos tudo.
Se nos dizem: QUEREMOS DEMAIS.
É claro que sim, queremos demais, mais e tudo, avidamente.
Se nos dizem: VOCÊS ESTÃO COM PRESSA.
É claro que sim, andar, chegar, recomeçar, sim, estamos com pressa.