Una il·lusió

Uma Ilusão

Una il·lusió

Canta o escravoCanta l'esclau
e aparece a lua,i apareix la lluna,
murmura uma cançãomurmura un cant
de ilusão perdida;d'il·lusió perduda;
talvez seja estepotser sigui aquest
o último choroel darrer plor
que o vento escute.que escolti el vent.

Sofre o escravo,Pateix l'esclau,
pega suas ferramentas,pren les seves eines,
pisa na lama,trepitja el fang,
quebra as correntestrenca les cadenes
e, com essas,i, amb aquestes,
as mesmas,les mateixes,
afunda o barco.enfonsa el vaixell.

As sombras se apagam do mar,Les ombres s'esborren de la mar,
mil gaivotas querem mostrar o caminhomil gavines volen mostrar-li el pas
que o levará à terraque el durà a la terra
que espera.que espera.

Sorri a noiteSomriu la nit
enquanto vê que avança.mentre veu que avança.
O escravo, ferido,L'esclau, ferit,
livre, descansa.deslliurat, descansa.

De vez em quando ouço históriasTot sovint escolto històries
que falam de escravos.que em parlen d'esclaus.