Avís Per Navegants
Has vist que bé que he parlat, quin discurs tan ben travat.
Quins principis clars i ferms, dignes d’un home de seny.
Però, un avís per navegants:
Fes-me cas els dies senars, i els parells,
Fes com qui sent que la platja hi xiula el vent.
Sembles franca quan em dius, atractiu entre atractius,
I que estimes en el fons les meves imperfeccions.
Però, jo que vinc de grumet, els dies parells et crec.
Que els senars, sota dels pins, tan sols cantes rodolins
Aviso aos navegantes
Você viu que apesar de eu ter falado o que fala tão bem trancada.
Que princípios claros e firmes, dignos de um homem sábio.
Mas um aviso aos navegantes:
Leve-me sobre se pares e ímpares,
Você sente como se a praia é o vento assobiar.
Parecem franco quando digo, entre atraente atraente
Eu amo-o na parte inferior das minhas imperfeições.
Mas eu venho de que grumete, em pares que você pensa.
Estranho que, sob os pinheiros, apenas cantar versos
Composição: Arnau Vallve Socies / Guillem Gisbert i Puig