395px

Creme Catalana

Mesclat

Crema Catalana

Perquè això ja ve d'enrere
i no ens hi posem per poc.
Seny o rauxa encén la xera,
som terra de foc.
Diu la tieta que el besavi,
que era home de seny,
vigilant per no fer agravi
va cremar més d'un convent.
Fixa-t'hi bé: jo te l'encendré.
Crema,
dins del cor ens crema
la roïnesa extrema,
encès pel nostre instint rebel.
Crema,
a camp obert ja crema,
la roïnesa extrema,
a punt per artigar l'arrel.
Fusta seca, cairats i mobles,
caixes velles i sarments,
és la festa del meu poble,
és així la meva gent.
Amb palets encén la foguera,
pot fer un bon servei:
bona flama fa l'estanquera
i el retrat del rei.

Creme Catalana

Porque isso já vem de longe
E não vamos nos contentar com pouco.
Senso ou loucura acende a chama,
Somos terra de fogo.
Diz a tia que o bisavô,
Que era homem de juízo,
Vigilante pra não fazer ofensa
Queimou mais de um convento.
Presta atenção: eu vou acender pra você.
Queima,
Dentro do coração queima
A maldade extrema,
Acendido pelo nosso instinto rebelde.
Queima,
Em campo aberto já queima,
A maldade extrema,
Pronto pra enraizar.
Madeira seca, caibros e móveis,
Caixas velhas e sarmentos,
É a festa do meu povo,
É assim a minha gente.
Com palitos acende a fogueira,
Pode fazer um bom serviço:
Boa chama faz a tabacaria
E o retrato do rei.

Composição: