Laugarrenez nerea etorkizunaren aurrean
Heure ahizpei esaien,
hik, txikia,
zergatik etxean
ez dagoen ogirik,
esaien ogia erosten dela,
baina ez apirilik,
edo hire aitaren honra.
Zetazko boza,
erretenaren ondoko
murmurio kantariak
azal zaien nola bizi diren,
esistitzen duten,
milaka esperantzarik
gabeko gizon doilor,
diruak amiltzen narauenak.
Baina egunak
etorri behar din,
agian bihar,
eta orduan libertateak,
neska panpoxa,
zoparekin kantatuko
dizue euskaraz,
Eta Gernikako arbola,
oilaritezturik,
gaur inork ezagutzen
ez duen hilotz hori,
gaineko adarreragino
beteko dun frutuz.
Risos diante do futuro
Ouçam, irmãs,
Você, pequena,
por que em casa
não tem pão,
se o pão é comprado,
mas não em abril,
ou pela honra do seu pai.
Voz de cristal,
perto da maré
os murmúrios cantantes
mostram como vivem,
esistem,
milhares de homens
sem esperança,
que se afundam em dinheiro.
Mas os dias
precisam chegar,
talvez amanhã,
e então a liberdade,
menina boneca,
com sopa vai cantar
para vocês em euskera,
E a árvore de Gernika,
com suas folhas,
hoje ninguém conhece
aquele cadáver,
mas a árvore vai
encher-se de frutos.