Crepuscle i Solcs
Les veus del vent ja han callat i el vermell ha amarat
El cel i el sol que ja se'n va, com un cor accelerat
Camí i camp són només solcs, la rella els ha esborrat
I amb ells han mort tots els records, nostàlgia i realitat
I és que no són cinc, sinó quatre, i és que ja n'han passat tres
Quatre dies vivint, quatre dies morint
Reclòs del tot i empresonat en un lloc crepuscular
Retorna a mi l'antic neguit dels anys que ja han passat
Les mans del temps obren els dits llençant-se damunt meu
No puc lluitar, no puc guanyar, pressió sempre i arreu
I és que no són cinc, sinó quatre, i és que ja n'han passat tres
Quatre dies vivint, quatre dies morint.
Crepúsculo e Sulcos
As vozes do vento já se calaram e o vermelho se espalhou
O céu e o sol que já se vão, como um coração acelerado
Caminho e campo são só sulcos, o arado os apagou
E com eles morreram todas as memórias, nostalgia e realidade
E é que não são cinco, mas quatro, e é que já se passaram três
Quatro dias vivendo, quatro dias morrendo
Recluso por completo e preso em um lugar crepuscular
Retorna a mim a antiga angústia dos anos que já passaram
As mãos do tempo abrem os dedos se lançando sobre mim
Não posso lutar, não posso vencer, pressão sempre e em todo lugar
E é que não são cinco, mas quatro, e é que já se passaram três
Quatro dias vivendo, quatro dias morrendo.