395px

Andreu, Amigo

Raimon

Andreu, Amic

Andreu, amic, torsimany de metalls
d'on ha vingut la força i la vida
que retrobem en la teua escultura.

Dels ponts del riu i de les pedres velles,
dels clars matins, de la llum dels baladres,
dels teus dos peus de passejades dòcils.

Carrers estrets i espais poc metafísics,
tot l'entrellat d'una ciutat difícil,
indiferent i secularment puta.

Del llom del gos la majestat domèstica,
l'angle feroç de vertical segura,
essencials virginitats remotes.

Andreu, amic, torsimany de metalls,
eròtic cast de fusta ben antiga,
arribes tu on la paraula es trenca.

De ferro vell i de mesura insigne
-germans de crit- t'he fet aquest poema,
Andreu, amic, torsimany de metalls.

Andreu, Amigo

Andreu, amigo, escultor de metais
de onde vem a força e a vida
que encontramos na sua escultura.

Das pontes do rio e das pedras antigas,
dos claros matinais, da luz dos baladeiros,
dos teus dois pés em passeios tranquilos.

Ruas estreitas e espaços pouco metafísicos,
todo o emaranhado de uma cidade difícil,
indiferente e secularmente vagabunda.

Da costa do cachorro, a majestade doméstica,
o ângulo feroz de uma vertical segura,
viginidades essenciais e distantes.

Andreu, amigo, escultor de metais,
erótico tronco de madeira bem antiga,
você chega onde a palavra se quebra.

De ferro velho e de medida insigne
-irmãos de grito- eu fiz este poema,
Andreu, amigo, escultor de metais.

Composição: