395px

Na Memória Encarada

Raimon

En El Record Encara

Alçava muralles la vida,
muralles immenses de paraules i gestos
que tu -com qui posa les mans en l'aigua-
trencaves i desfeies amb la sola teua presència.

El món era molt més
que una vida, que dues vides
estimant-se.
I els altres ho sabien
i jo ho vivia
i tu ho creaves.

Avui és espessa la vida,
com una gran muralla
de gestos i paraules feta.
I ningú no m'ajuda a trencar-la
i ningú no m'ajuda a desfer-la
i ningú no m'ajuda.

I ningú.

Perquè tu vius lluny una altra vida,
uns altres gestos,
d'altres paraules,
jo escric aquesta nit
aquests tristos i mal fets versos.

Perquè tu vius lluny una altra vida,
d'altres paraules,
jo cante aquesta nit
aquests tristos i mal fets versos.

I ningú no m'ajuda,
i ningú no m'ajuda.
I ningú,
i ningú.

Na Memória Encarada

Erguia muralhas a vida,
muralhas imensas de palavras e gestos
que você -como quem coloca as mãos na água-
quebrava e desfazia com a sua simples presença.

O mundo era muito mais
que uma vida, que duas vidas
se amando.
E os outros sabiam
e eu vivia
e você criava.

Hoje a vida está densa,
como uma grande muralha
de gestos e palavras feita.
E ninguém me ajuda a quebrá-la
e ninguém me ajuda a desfazê-la
e ninguém me ajuda.

E ninguém.

Porque você vive longe uma outra vida,
outros gestos,
outros palavras,
eu escrevo esta noite
esses tristes e mal feitos versos.

Porque você vive longe uma outra vida,
das outras palavras,
eu canto esta noite
esses tristes e mal feitos versos.

E ninguém me ajuda,
e ninguém me ajuda.
E ninguém,
e ninguém.

Composição: Raimon