395px

O Mar Respira Calma

Raimon

La Mar Respira Calma

Va morint-se la llum
en un plor de gavines.
L'últim sol de la tarda
besa els llavis de l'aigua.

Al mur blanc dibuixada
l'ombra de la llimera.
El llebeig despentina
el pentinat dels arbres.

La mar respira calma.
La mar respira calma.

Els colors ja cansats
desitjaven nit clara.
Per ponent s'atansaven
núvols a la muntanya.

Pels camins vells de l'aire
amples ales es perden.
On s'amaga la música
cel i terra s'abracen.

La mar respira calma.
La mar respira calma.

Han callat lentament
les veus vives del vespre.
M'he sentit fet de vent,
de lleus hores mandroses.

He palpat la mirada
que llegia la pàgina
del quadern del meu viure
que ara ha estat arrencada.

La mar respira calma.
La mar respira calma.

O Mar Respira Calma

A luz vai se apagando
num choro de gaivotas.
O último sol da tarde
beija os lábios da água.

Na parede branca desenhada
a sombra da limoeiro.
O vento bagunça
o cabelo das árvores.

O mar respira calma.
O mar respira calma.

As cores já cansadas
desejavam uma noite clara.
Pelo oeste se aproximavam
nuvens na montanha.

Pelos caminhos velhos do ar
asas largas se perdem.
Onde se esconde a música
céu e terra se abraçam.

O mar respira calma.
O mar respira calma.

As vozes vivas do crepúsculo
foram se calando lentamente.
Senti-me feito de vento,
de horas leves e preguiçosas.

Toquei o olhar
que lia a página
do caderno da minha vida
que agora foi arrancada.

O mar respira calma.
O mar respira calma.

Composição: Raimon