La Caseta D'Enlloc

The House Of Nowhere

La Caseta D'Enlloc

São sete da manhã, abril Lua, Domingo de Ramos
Són les set del matí, lluna d'abril, diumenge de rams
E em nenhum lugar da casa
I a la caseta d'enlloc
Péssima ontem, mentimos bordo.
Brossa d'ahir, jaiem embarcats.
O velho fundo do poço,
La vella del fons del pou,
Domingo centenas de milhares de dormir,
Cent mil diumenges que dorm,
E o corte de uma canção
I amb un esqueix de cançó
Nós do sol.
Ens surt el sol.

Eles estão prestes a se águias
Estan a punt d'arribar àligues
Preto, amigos e parentes.
Negres, amics I parents.
Festinha porque nós
Petita festa que fem perquè
Nós, com as velas ao vento.
Volem, amb les veles al vent.
Não é o homem, que rua,
Hi ha l'home, aquell del carrer,
E grosseiro bandido velho,
I el vell sorrut bandoler,
Aos poucos, sim hoje
De mica en mica, avui sí
Que o sol nasce.
Que ens surt el sol.

A noite cai na festa
Cau la nit a la festa,
Milhares de sinos,
Milers de campanetes,
A corrua fadas
Una corrua de fades
Chegando na ponta dos pés
Que arriben de puntetes
Em um padrão celular de estrelas
En un cel estampat d'estrelles
As grandes subidas Chera
La gran xera s'enfila
Nos ramos de um fogo de carvalho
D'un foc de branques d'alzina

Xàldigues numa mina
Xàldigues dins una mina
Arnes, dragões que eu queria,
Arnes, dragons I volianes,
Das varandas morder se escondem;
Des dels balcons mos aguaiten;
Javali, eu cabrotes Voliac,
Porcs fers, voliacs I cabrotes,
Rumo a floresta atrair mordida
Cap dins del bosc mos atrauen