395px

O Astoret cidade

Roger Mas

La Ciutat De L'Astoret

Començava l'estiu I vaig caure en
El regne de la clemàtide vidalba
El vent ondulava el gra I reproduïa
El so de la serp verda en arrossegar
El seu cos sobre el formigó
Guaiteu les meves arrels:

Lliga'm les mans,
Eixuga't la suor,
Dóna-li un descans al dit acusador,
Res no és com abans del transmutador
L'astoret no ens ha vist
I està dret a la roca d'esquist,
Si algun indiscret alça el pont llevadís
Entrarem al poblet duent posats els esquís
Guaita les meves arrels: Són la meva presó
Guaita la meva presó: Són les meves arrels

Guaita les meves arrels: Són un parc d'atraccions.
Guaita aquest parc d'atraccions: Són les meves arrels.
Ningú no n'ha obert el candau: No era tancat amb clau.
Guaita un espai infinit sense moure ni un dit
Som en un migdia d'estiu
I no hi ha ocell fent piu–piu,
M'està tornant boig aquesta fortor de pi,
Em tapen els ulls calces de setí

O Astoret cidade

E eu comecei a cair no verão
O reino de Clematis Clematis
O grão and play vento ondulava
O som do arrastar cobra
Seu corpo sobre o concreto
Guaita minhas raízes:

Mãos Atame,
Suor Eixuga't
Dê um descanso dedo,
Nada é como antes transmute
O Astoret não vimos
E é bem no xisto
Se algum indiscreto levanta ponte levadiça
Entrando na vila sendo colocado skis
Assista minhas raízes: Eles são minha prisão
Assista minha prisão são as minhas raízes

Assista minhas raízes: Eles são um parque de diversões.
Assista a este parque de diversões: São minhas raízes.
Ninguém abriu a fechadura: Ela estava trancada.
Guaita um espaço infinito, sem mover um dedo
Estamos em uma tarde de verão
E nenhum pássaro piu-piu por,
Isso está me deixando louco pinho azedo
Eu cubro minha calcinha olhos de cetim