El Museu Dels Arbres Morts
Quan la nit s'escampa
sobre un fons vermell
l'univers del arbres
perd un altre cel
És el món que et seixaré
L'oritzó s'emplena
amb relleus de foc
dibuixant les llances
d'un exèrcit roig
És la força dels inferns
Tornada:
Morta la vida ja ningú em mira
Quan crido fort
Només cilencí entre les branques
dels arbres morts
Sento els brams salvatges
dels esperits del bosc
Van deixant imatges
de cendres i d'horror
Al museu del arbres morts
han ballat, els arbres
la dança de la mort
sota un cel de flames
i música de fons
És la orquestra del metall
Tornada:
El record se'm clava
com un tronc roent
en el fons de l'ànima
Veient l'últim ocell
mentre vola pel desert
ple de plos,sense aigua
buscant un racó
on la llum l'ofegui
la vista de colors
Al museu dels arbres morts
O Museu das Árvores Mortas
Quando a noite se espalha
sobre um fundo vermelho
o universo das árvores
perde outro céu
É o mundo que vou deixar
O horizonte se enche
com relevos de fogo
desenhando as lanças
de um exército vermelho
É a força dos infernos
Refrão:
Morta a vida, já ninguém me olha
Quando grito alto
Só ecoa entre os galhos
das árvores mortas
Sinto os brados selvagens
dos espíritos da floresta
Deixam imagens
de cinzas e de horror
No museu das árvores mortas
eles dançaram, as árvores
a dança da morte
sob um céu de chamas
e música de fundo
É a orquestra do metal
Refrão:
A lembrança se crava
como um tronco ardente
no fundo da alma
Vendo o último pássaro
enquanto voa pelo deserto
cheio de pragas, sem água
buscando um canto
onde a luz o afogue
a vista de cores
No museu das árvores mortas