Esquerdes
Ells eren dos. Eren amics.
" Quin goig que feien" deien sempre els seus veïns.
Eren amics, potser els millors,
des que a l'escola es van barallar amb el professor.
Sempre tots dos.
Sempre tant junts que n'eren un sol dins el seu món.
L'un era fort, era valent,
era l'espasa defensora de la llei.
L'altre no tant, però intel.ligent,
deia paraules que els portava a d'altres temps.
Però el temps no dorm.
Sempre viatja al costat seu.
L'atzar no és bo. Sempre ens enganya.
Sempre tots dos.
Sempre tant junts que n'eren un sol dins el seu món. Yeh !
Un dia fosc, sense avisar,
varen conéixer una noieta d'ultramar.
Naixí l'amor, però l'amistat
morí per sempre en aquell mateix instant.
Sempre tots dos.
Sempre tant junts que n'eren un sol dins el seu món. Yeh !
Amizade e Amor
Eles eram dois. Eram amigos.
"Que alegria que faziam" diziam sempre os vizinhos.
Eram amigos, talvez os melhores,
desde que na escola brigaram com o professor.
Sempre os dois.
Sempre tão juntos que eram um só no seu mundo.
Um era forte, era corajoso,
era a espada defensora da lei.
O outro não tanto, mas inteligente,
dizia palavras que os levavam a outros tempos.
Mas o tempo não para.
Sempre viaja ao lado deles.
O acaso não é bom. Sempre nos engana.
Sempre os dois.
Sempre tão juntos que eram um só no seu mundo. É!
Um dia escuro, sem avisar,
conheceram uma garota de além-mar.
Nasceu o amor, mas a amizade
morreu para sempre naquele mesmo instante.
Sempre os dois.
Sempre tão juntos que eram um só no seu mundo. É!